TARADELL
Taradell està situat al sector de llevant de la Plana de Vic, a la falda del Montseny. Limita al nord amb el municipi de Santa Eugènia de Berga, a l’est amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al sud amb Seva, i a l’oest amb Tona i Malla. El seu punt més alt és el puig de l’Enclusa de 868 metres d’altura, tot i que l’altitud mitjana del municipi és de 623 metres i el punt més baix és de 499 metres, al curs del riu Gurri, al barri de Mont-rodon.
Taradell va néixer, com la majoria de poblacions de la Catalunya Vella, entorn de l’església de Sant Genís i del seu espai protegit, la Sagrera, un límit de 30 passes entorn del temple i el campanar. La Sagrera va anar creixent al llarg dels segles XII i XIII amb petites cases pròpies de les masies del terme fins a convertir-se, en l’actualitat, en un ambient totalment urbanitzat. Té accés des de la Plaça per un pas cobert i entorn del campanar i de l’església té encara cases antigues i altres refetes amb materials antics que la fan un espai singular dins la vila.
Què cal visitar?
La capella de Santa Llúcia, situada al centre de la vila antiga i de la plaça que porta el seu nom, es va construir entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d’estil gòtic tardà que consta d’una sola nau, coberta de nerviacions amb clau de volta i absis poligonal.
Sobre la façana de ponent té un campanet d’espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors. Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
Una font amb història
Un altre dels símbols del municipi és la Font Gran, La Font Gran, situada sota la població i a la riba de la riera de Taradell, és un dels llocs més bonics que cal veure del poble.
La font, abans anomenada Font de Sant Genís, mostra 7 brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre i data de l’any 1790. Aquesta font fou segurament la causa de l’origen i formació de la població en aquest indret del terme, ja que abastia el poble, donava aigua als paraires i feia funcionar els molins. Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d’alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.
El Castell de Taradell
El Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l’antiga fortificació, és un edifici medieval adaptat a la balma del turó sobre el que es va edificar. Tenia una funció militar i de defensa. Va ser el centre d’un gran terme repartit en quatre municipis.
És documentat de l’any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població. Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa.
Cuines d’en Rocaguinarda
En una espècie de balconada o replà al mig de l’espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l’erosió conegudes com les Cuines d’en Rocaguinarda.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.
Així mateix, entre la Plaça i l’antic carrer de Vic, s’aixeca la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, d’aquí el seu nom, per ser una torre de guaita i de defensa i part d’una gran obra de fortificació que no es va completar. Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14’5 metres d’alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.