Fornells de la Selva pertany a la comarca del Gironès i forma part de l’àrea urbana de la ciutat de Girona, amb la qual limita al nord. Es tracta d’una destinació tant atractiva per la proximitat a la capital de província com pels encants i les activitats que ofereix al visitant, que van des de rutes de senderisme a la naturalesa fins a caminades per la localitat descobrint la història passada i recent.
El municipi limita al sud amb Riudellots de la Selva i Campllong, a l’est limita amb els de Quart i Llambilles i a l’oest limita amb els de Vilablareix i Aiguaviva.
Fornells té una superfície d’11,9 quilòmetres quadrats i una població de 2.547 persones, d’acord amb les dades del 2016.
Una mica d’història
La documentació antiga fa esment d’un castell de Fornells des del 1049, quan fou cedit pels comtes Ramon Berenguer I i Elisabet a favor d’Hug Guillem i dels seus.
Més endavant, del 1053 al 1071, apareix en poder de la branca dels primers senescals de Barcelona, establerts a Amer, que més endavant es fusionaren amb la família Montcada, a la qual va pertànyer la seva possessió fins a principi del segle XIV.
Retornat a la corona, l’infant Joan el va vendre amb la seva jurisdicció a Francesc de Santcliment el 1328, i, més tard, apareix de nou en poder de la reialesa. L’índex de creixement demogràfic presenta a la vila una línia ascendent continuada, excepte una lleugera inflexió de primers del segle XX, aviat superada.
Aquest creixement demogràfic és atribuïble a la proximitat dels centres industrials de Girona i Cassà de la Selva, amb als quals el municipi de Fornells de la Selva té bona comunicació.
Què veure a Fornells de la Selva
Centre Cívic i Cultural “La Sitja”
El Centre Cívic i Cultural “La Sitja”, ubicada a l’edifici de l’antic magatzem de gra del poble, La Sitja “Sila”, ha esdevingut el centre de les activitats culturals que es realitzen durant tot l’any al poble. Cal destacar-hi el hall per a recepcions, presentacions o activitats lúdiques variades, la sala d’exposicions, les aules de música, la cuina i sales polivalents experimentals, la biblioteca i el teatre municipal.
La roureda d’en Gener
Prat situat al sud-est del poble, entre el mas Xacó, la via del ferrocarril, la riera Boventó i el límit del terme amb Riudellots. Fou lloc de trobada molt popular.
La Rectoria
La rectoria es troba documentada entre el 1738 i 1796 segons consta en les inscripcions de les seves llindes. L’edifici és d’estructura i composició semblant a les cases de pagès de les rodalies de Fornells.
És d’interès el conjunt arquitectònic i els brancals i cantonades de pedra que s’hi conserven. El rector que governà la seva edificació hi feu posar diverses inscripcions de caire espiritual.
Sembla ser que els bisbes hi residien per passar-hi uns dies de vacances. El fet no és ben segur, tot i que es ben possible que els prelats es servissin de la casa per anar a prendre l’aire fora d’un Girona humida i emmurallada. L’edifici es troba al carrer del Riu núm. 12.
Castell de Fornells
Ocupa el lloc d’una antiga masia enderrocada. Se sap que al 1408 Bernat Ermengol el va deixar a Ramon Berenguer I el “Kastrum de Fornels”. L’edifici no conserva altre tret de fortificació que el fet de ser bastit damunt d’un talús artificial, al que s’accedeix per un pont que tal vegada fou llevadís. La construcció ha perdut els pocs elements característics que posseïa en les obres que s’hi han estat practicant durant la dècada dels 90. Al costat del castell s’hi conserva una capella dedicada a Santa Maria (1122), actualment en ruïnes. La imatge de Santa Maria donà peu a un llegenda recolida per Joan Amades. Els encontrorns del castell, tan característics, han estat utilitzats durant molts anys per fer-hi la representació del Pessebre Vivent.
Font de Can Pou i monòlit del Tet
La font està situada al terme del Mas Pou, del veïnat de la Barceloneta i està datada el 1854. El monument funerari situat al mateix mas, dedicat al gos Tet és altament original: construït amb rajoles amb tres cossos rectangulars i coronat per una altra coberta piramida. Honora el cos d’un gos i fonamenta la llegenda del “Gos del Tet” que diu que aquest anava cada dia fins al poble amb el cabàs, la llista de la compra i els diners i adquiria els queviures de la casa. Aquesta intel·ligència del gos féu que els seus amos a la seva mort, li dediquessin un monument.
Església parroquial
Començada a construïr al 1555. Al seu interior presenta formes gòtiques, amb tres capelles a cada banda i notables claus de volta policromades. El campanar es va acabar de construïr el 1620. Dedicada al màrtir del segle III Sant Cugat, el seu portal major és de línies renaixentistes. Les obres més recents que podem veure són tres pal·lis pintats dels anys 1990 i 1998, obra de Josep Pujol, Ignasi Esteve i Ció Abellí.
Torre del governador
És una masia resaurada que actialment acull el nou Ajuntament. Està situat davant l’estació del ferrocarril i data del segle XV. Com elements importants a observar, tenimm a la façana est, la porta adovellada de mig punt amb carreus de pedra adossats. En el muntant dret d’aquesta porta s’hi veu clarament la cavitat d’una mezuzà (petita cavitat on els jueus guardaven els escrits sagrats) i al damunt, una inscripció hebrea d’una sola línia ubicada en la primera dovella que constitueix l’arrencada de l’arc. Molt probablement, aquest element arquitectònic procedeix de la sinagoga Major del Call de Girona, desmantellada durant el segle XV.
Roure centenari
Es troba al sud del municipi; al costat de la carretera de Campllong, prop de la riera de Boventó. Possiblement fou usat com a fita entre propietats. La soca té una circumferència de 3,20 metres. Per la seva antiguitat i mides està catalogat per l’Ajuntament com a bé d’interès local
Locomotora
A l’entrada del poble, al mig d’uns jardins, hi trobem un monument al ferrocarril. Es tracta d’una locomotora construïda al voltant dels anys 60, motor Diesel, amb un pes de 50 tones i una llargada d’onze metres. És una peça de museu ja que actualment a l’Estat espanyol només en queden tres.
Estació i circuit de tren
El 1883 s’expropiaren els terrenys per construir-hi la via del ferrocarril que començà a funcionar el 1885. L’estació actual fou construïda al voltant del 1920.
Edifici d’interès per la disposició arquitectònica de tot el conjunt, composició de forats, finestres i portes, cornisa, motllures de façana i color. Les seves característiques són les típiques de quan es construïren moltes de les estacions del recorregut ferroviari Barcelona – Portbou. Actualment és la seu de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les comarques gironines que l’han convertit en museu amb visites concertades. Al costat s’ha habilitat un circuit de trens a petita escala, que té un recorregut d’un quilòmetre.