Prades
Prades: terra històrica i de patates
Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, essent també conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. La seva alçada sobre el nivell
del mar (950 m) fan que gaudeixi d’un clima atlàntic que l’han convertit en un concorregut lloc d’estiueig. L’hivern, però, és fred i la neu s’hi fa present any rere any.
Una passejada pel poble
No hi ha cap espai més adient per iniciar el nostre recorregut que aquesta creu de terme que des del segle XIII ha donat la benvinguda als visitants que arribaven a la nostra població. Com aquesta, se n’han conservat dues més que actualment estan repartides per l’entramat de l’urbanisme més modern, traslladades del seu emplaçament original, doncs es trobaven situades a poca distància dels portals, el punt d’arribada i accés a Prades des dels diversos camins que hi conduïen.
Continuarem el recorregut a l’Arc del Ponos, un portalet gòtic que s’obrí quan es pretenien millorar els accessos a la vila, en un moment en què el sentit defensiu tenia cada cop menys importància. La plaça, l’església, el castell i les muralles són els principals elements que determinaren, des de l’època medieval, la configuració i organització interna de la vila.
Un cop sota domini cristià (a mitjans segle XII), Prades esdevé un exemple clar de vila-mercat, una cruïlla on confluïen diverses rutes comercials. L’estructura de la plaça, de gran bellesa, àmplia i porxada, posa de manifest la importància que arribà a adquirir com a centre mercantil a partir del moment en què els comtes-reis del casals de Barcelona li concediren els drets de celebració d’un mercat
setmanal (documentat des de l’any 1200) i de diverses fires de bestiar a l’any, entre les quals destacà la de Sant Bartomeu (24 d’agost), de gran renom a tota la Catalunya Nova.
Per la seva banda, l’ermita de l’Abellera possiblement data del 1570, tot i que se n’han fet moltes reformes posteriors. Té una disposició força estranya, ja que s’assenta en una cova que havia servit d’aixopluc. La cova forma part d’una cinglera que assoleix els 1.020 metres d’alçada. Aquesta situació fa que la vista que s’albira des de l’indret sigui extraordinària amb la vall del riu Brugent, els pobles de Capafonts i Farena al fons, el municipi de Mont-ral aturonat i, en darrer terme, la plana de l’Alt Camp i la serra del Montmell. Extensos boscos s’estenen per tot el paisatge, així com antics conreus de castanyers, avui abandonats.
El Camí Natural de Prades circumval·la el terme de Prades, donant a conèixer els 
nombrosos atractius de la zona, com ara les ermites, algunes fonts, pous de gel, miradors… al mateix temps que ens permet gaudir de la rica biodiversitat i la varietat d’ambients forestals: castanyers, alzines, roures reboll…
En la major part del camí està limitat l’accés motoritzat, excepte per als veïns propietaris de parcel·les agrícoles i forestals, per tant estan pensat per a ús preferent de persones a peu, en bicicleta o a cavall.
Patata de Prades
Si hi ha un poble que s’identifica amb la patata aquest és Prades. De l’anomenada de les patates de Prades (o «trumfos” com se’ls coneix localment), ja se’n fa ressò Emili Llauradó al seu treball Geografia General de Catalunya, de finals del segle XIX, i també José Ruy Fernandez a Notas Estadísticas e Históricas de la Vila de Prades, 1920.
La seva zona de producció es troba en un entorn de muntanya, al voltant dels 950 metres d’altitud. Una de les característiques més notables de la Patata de Prades (varietat Kennebec), és el seu alt contingut en midó, que és el doble de la majoria de patates conreades al país.
És un producte de gran qualitat amb una carn blanca, de gust dolç i de molt bona cocció, amb pell groga clara i llisa i un lleuger aroma de castanya. Aquestes qualitat ve donada per factors mediambientals: temperatures fresques a l’estiu, humitat atmosfèrica, sòls fèrtils de caràcter silici i textura lleugerament sorrenca que facilita la bona oxigenació, i l’excel·lent qualitat de les aigües.
A l’any 2001, en reconeixement als seus atributs, se li concedeix la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que és la distinció que dona la Unió Europea als productes agroalimentaris de gran prestigi i reputació que son identificables dins una zona geogràfica.