Roquetes

Roquetes

Escut RoquetesRoquetes és una població ubicada a la comarca del Baix Ebre, a la província de Tarragona.

D’acord amb les cens del 2015 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, té una població de 8.234 habitants i 136.664 hectàrees de d’extensió del terme municipal.

S’hi pot arribar per la Carretera C-230 a Amposta i València, la Carretera a Mas de Barberans, la Carretera a Regués i la Carrtera a Jesús. També té conexions en transport públic a altres municipis.

Una mica d’història…

A les Terres de l’Ebre, i per tant a Roquetes, podem afirmar que els orígens del poblament es remunten als 15.000 anys abans de Crist.

L’any 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa, i a on avui en dia trobem Roquetes hi havia una Alqueria islàmica que s’anomenà Mas de n’Ortís i passà a mans del Capitol de Tortosa donada pel Comte.Podem parlar de consolidació de la població a partir del segle XVII a partir de les explotacions agrícoles.

L’any 1781 es coneix ja com el Raval de Roquetes de n’Ortís, anys més tard, al 1810 sofreix el setge que a la Guerra del Francès va estar sotmesa Tortosa.

Isabel II, amb un reial decret, concedeix la segregació de Tortosa el 14 d’abril de 1850 convertint Roquetes en un municipi fins al 20 d’abril de 1880 quan Alfons XII li atorgar el títol de ciutat.

RoquetesActualment trobem una ciutat que basa la seva economia entre el sector agrícola i l’industrial. Pel que fa a l’agricultura parlem d’oliveres, garrofers, cereals i també arròs, hortalisses i cítrics tot i que aquests útlims de regadiu ocupen poca extensió. També hem de destacar la importància de l’avicultura i la cria de conills dins d’aquest sector.

El sector industrial, per la seva banda, acull la fabricació d’accessoria per l’automoció, la de segments per a motors marins, rellotges de campanars, tallers de fusteria, metal·lúrgics, plantes de formigó, etc.

Parc Natural dels ports

ports1Per als amants de la natura, el terme de Roquetes gaudeix d’indrets incomparables. El port de Roquetes, situat a l’oest de la població i en el massís conegut pel Port, ofereix una varietat de possibilitats, ja sigui per al simple esbarjo o per la pràctica del muntanyisme.

Els llocs més coneguts i de fàcil accés són la pujada a Caro, des d’on es pot apreciar el Delta de l’Ebre, el barranc de Regatxol i la font de cova Avellanes, indrets situats a la part alta del massís. Situant-nos al sud-oest del cim de Caro, podem gaudir del barranc de les Valls, conegut també per barranc de la Galera. A l’est, el barranc de la Caramella, i al sud-est el barranc de Covalta.

ports2Més espectaculars i amagats se’ns presenten altres paisatges com el racó del Moro, el clot de l’Hospital, el Racó de l’Avellanar o el mateix Racó d’Aigua Donzella amb llegenda inclosa.

Hi trobem també les impressionats cingleres salvatgines que ofereixen aquests barrancs de la Caramella, Lloret i Covalta, passant per coves com la d’Ebre, Pintada i la més coneguda Cova del Vidre, situada a la capçalera del barranc de Barretes, on es trobaren restes neolítiques.

No cal dir l’agradable que resulta poder-hi trobar de forma espontània el porc senglar, la cabra salvatge, l’àports3liga, el voltor i tants d’altres ocells i petits animals gaudint lliurement l’entorn natural que els envolta.

Garantia de l’espectacularitat, bellesa i atractiu d’aquestes muntanyes ho demostra el fet que part del massís del port està inclòs en el recorregut internacional «Senders de Gran Recorregut G.R.7». Aquest sender, que passa solament per petits pobles, camins forestals i corriols, va des de la Plaça major de Viena (Austria) fins a Fredes (serralada prelitoral catalana), travessant d’aquesta forma Suïsa, França i Andorra fins arribar a Catalunya.

Observatori de l’Ebre

L’Observatori de l’Ebre és un Institut de Recerca fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per tal d’estudiar les relacions Sol-Terra.

ObsebreEs tracta d’una Fundació sense afany de lucre que ha estat associada o coordinada amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del començament d’aquest organisme, i ha mantingut una estreta col·laboració amb l’Institut Nacional de Meteorologia des del 1920, i posteriorment amb altres institucions, com l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial o l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Pertany també a la Universitat Ramon Llull com a Institut Universitari.

Per a conèixer l’Observatori existeixen proposem diverses activitats. Per una banda, visites guiades on es pot gaudir d’un entorn privilegiat mentre descobrim els diferents pavellons de l’ObservatoRoquetes Observatoriri, els seus intruments i la investigació que s’hi fa. Per un altre cantó, activitats de divulgació com ara observacions astronòmiques, cursos, etc. I finalment, exposicions.

Per als grups escolars també hi ha diferents activitats per a descobrir l’Observatori que ajuden a complementar els estudis dels alumnes. S’ofereixen visites, tallers i xerrades des de primària fins a batxillerat.