Anglesola

escut_danglesola


Anglesola

Anglesola
Anglesola està situat al centre de la comarca de l’Urgell. El travessen l’ A2, autovia de Barcelona a Lleida, al límit meridional del terme, i a la zona oriental, hi transcorre la carretera comarcal C-53 de Tàrrega a Balaguer.

INTRODUCCIÓ

Vila agrícola que es troba a la zona més plana de la comarca. El canal d’Urgell travessa el seu terme i determina una zona de regadiu on es cultiva panís, alfals, hortalisses i arbres fruiters. Els cultius a la zona de secà són el blat, l’ordi, les oliveres i els ametllers. Complementen l’activitat agrícola un important nombre de granges de bestiar i algunes petites indústries.
Pel que fa al seu patrimoni històric s’han conservat un gran nombre d’edificis nobles que juntament amb els porxos del carrer Major, l’església de Sant Pau de Narbona, les restes del Castell dels Anglesola i l’incipient Espai del Carro fan del poble un interessant lloc per visitar.
També hem de tenir en compte el terme d’Anglesola amb indrets força espectaculars on es poden fer excursions de poca dificultat i al mateix temps gaudir d’ un entorn plàcid i molt agradable, que segons les estacions de l’any impressiona al visitant per la seva diversitat de colors.


HISTÒRIA

Les primeres notícies d’Anglesola daten de l’any 1079. Angulariola, derivat del llatí eclesiola, església petita, era el nom amb què es coneixia el poble antigament. L’església d’Anglesola s’esmenta l’any 1097, quan Sança la donà a l’Església de Solsona. Els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II consoliden les conquestes cristianes davant dels sarraïns de Lleida i donen a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança el castell i tot el seu terme. Així s’origina la baronia d’Anglesola, que es mantingué fins al segle XIX.
esglesia anglesola
Antigament Anglesola comprenia els termes de Montargull, Sant Pere de Paganell i les Cases de Barbens.
L’antic lloc del Paganell donà nom a la partida actual, al sud del terme. Era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell. Al llarg del segle XVII desaparegué el poblat i l’església.
Montargull fou un castell i terme situat entre Anglesola i Tornabous, en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric. Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la pesta negra i es tornà a poblar al segle XVIII. Actualment el lloc és ocupat per l’antiga masia de Cal Mingot, que havia estat fortificada.


LLOCS D’INTERÈS

CREUS DE TERME
A l’extrem de la plaça de Santa Anna, la creu de terme gòtica assenyala l’entrada a la zona antiga del poble. Data del segle XV, d’estil gòtic renaixentista.

CAL GASSOLCal Gassol
Casa pairal d’estil gòtic tardà on s’exposa una extensa col·lecció d’eines, que permeten conèixer totes les tasques que es desenvolupaven al llarg del cicle anual de la pagesia, i reviure alhora la vida en una antiga casa pairal del poble.
Per poder-la visitar s’ha de concertar hora a l’Ajuntament, al tel. 973 308 006.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PAU DE NARBONA
Temple d’estil gòtic tardà. Va ser construïda a finals del segle XVI, al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, de la qual encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau ubicades a la façana i de mida gairebé natural. Destaca la portalada dovellada del segle XIV. El temple és d’una sola nau amb arcades gòtiques i capelles laterals. A l’interior hi ha una imatge de St. Pau de Narbona del s. XIV en pedra policromada, que presideix l’altar Major.
És remarcable el retaule de Sta. Anna, que data del 1524, situat en una de les capelles. Fou restaurat el 1993.
Fou destruït durant la Guerra Civil i restaurat posteriorment per l’escultor lleidatà Gabriel Casanovas. En la restauració es van utilitzar alguns elements salvats del retaule original, com les dues escultures dels dos sants col·locats als costats de la relíquia de la Santa Creu, anomenada també les Santes Virtuts.
L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) dins el conjunt artístic.