Riudecanyes
Informació general
El 1849 Riudecanyes tenia sis molins fariners moguts per la riera. El principal conreu era la vinya, però exportava excedents de faves, avellanes i oli i criava ramats d’ovelles.
Les característiques muntanyoses del terreny fan que hi hagi un percentatge força alt de terreny forestal. El regadiu és escàs i es troba sota la resclosa del pantà. En el secà el conreu més important és l’olivera, seguida de l’avellaner i, a molta distància, de l’ametller i els fruiters; la vinya desaparagué en benefici de l’avellaner i de l’olivera. El sector ramader se centra en l’avicultura i la cria de porcí. A causa de la relativa proximitat de Reus molta gent alterna el treball del camp amb l’industrial o, com fan especialment els joves, només treballa a la ciutat i utilitza el poble com a dormitori. Riudecanyes s’ha anat convertint progressivament en un lloc de segona residència i estiueig.
Llocs d’interès
Sant Mateu de Riudecanyes
L’edifici és renaixentista, amb obra de paredat amb reforços de carreus a les arestes. És una església d’una sola nau coberta amb volta de canó i capelles laterals, la major coberta i amb volta gallonada. Trobem una porta tancada al costat de l’epístola amb frontó, una fornícula avui buida i un arc de mig punt decorat de forma molt senzilla, flanquejat per dues pilastres jòniques sobre plint amb decoracions de volutes als laterals. Actualment està bastant malmesa, especialment a la base. A la façana principal hi ha una porta allindanada d’època més moderna. Hi ha una espadanya sobre la façana, i la torre del campanar a la zona dels peus, al costat de l’epístola.
Castell d’Escornalbou
El Castell d’Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d’Escornalbou) amb castell, a l’antic terme d’Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
En les actuals construccions resten incrustades restes de les fortificacions romanes, com un fragment de muralla d’1 km de llargada; també hi ha una escultura que representa un cap de bou.
La reconstrucció d’Eduard Toda incorporà unes cares a llocs estratègics de la fortificació, amb l’esperit que exercissin de «guardians protectors». Possiblement, van ser importats de Xina. Aquests rostres encara es poden veure, per exemple havent-ne un al costat de la porta de la casa senyorial.
Festes i tradicions
Riudecanyes celebra la festa major per sant Abdó i sant Senén, al juliol. Altres celebracions que són tradicionals a la vila són la festa petita de sant Mateu (al setembre), el Carnaval (que ha perdut l’antiga tradició que simulava l’enterrament del gat per les rates), o la vuitada de Corpus, que se celebra des del segle XV i que donà origen a les festes dels Barris i als noms dels carrers referents als dies de la setmana, excepte el dijous. El carrer del Divendres, per exemple, celebra la seva festa a l’agost.