Ullastret
Informació general
Els recursos econòmics del municipi són basats en l’agricultura. Al regadiu es conreen hortalisses i blat de moro, i al secà, cereals, farratge, oliveres i vinya. Es conrea gairebé tot el terme municipal excepte una petita zona aturonada. Les terres, especialment les de l’estany dessecat, són molt fèrtils. La ramaderia de bestiar boví, porcí i oví complementa l’economia.
El nucli originari de la vila d’Ullastret va ser el seu castell, situat en un petit turó i que no ha deixat cap altra resta que el seu perímetre emmurallat, del segle XIV.
Llocs d’interès
Església de Sant Pere
L’església d’Ullastret té un origen molt antic. És esmentada en un document de l’any 899 tot i que l’edifici actual, un dels temples romànics més interessants de la comarca, es va construir durant la primera meitat del segle XI.
És un edifici de planta basilical, de tres naus, cobertes amb volta de canó i capçades a llevant per un absis central i dues absidioles, decorats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tradició llombarda. La forma trapezial de les naus laterals, singularment la de migdia, conformen una planta anòmala, en forma de trapezi, malgrat que la nau central és perfectament rectangular. Els arcs formers de mig punt que comunicaven les naus van ser substituïts tardanament per unes arcades molt més grans. L’aparell utilitzat són carreus irregulars de pedra sorrenca i de mida més aviat petita. Cal remarcar l’existència d’elements esculpits de gran qualitat a l’interior del temple, a les impostes dels arcs. Sobre la nau centra es va construir, en època més tardana, un comunidor.
Durant els segles XVII i XVIII es van fer reformes que van afectar el frontis i es van construir les capelles laterals, el cor i la sagristia. La portalada és barroca, de l’any 1737.
Poblat Ibèric del Puig de Sant Andreu
El poblat ibèric d’Ullastret mostra les restes del que fou la tribu ibèrica dels indigets. Iniciat cap a mitjan segle VI aC, ocupava un turó, amb una superfície urbana d’unes 3 ha. El segle IV aC el poblat va ser ampliat, triplicant el seu espai i convertint-se en una veritable ciutat. Estava totalment emmurallada i fortificada, i el seus carrers s’adaptaven a les irregularitats del sòl. També hi havia algunes cases extramurs i, a uns 500 m, un altre petit poblat. El seus habitants vivien bàsicament de l’agricultura i la ramaderia, però també de la mineria i el comerç amb la veïna colònia d’Empúries. Amb l’ocupació romana va arribar la decadència i l’abandonament forçat del lloc, a començament del segle II aC.
Segles després, en època carolíngia, es va construir un castell, que ha deixat algunes restes. Al segles XVI-XVII es va edificar una capella, dedicada a sant Andreu, que posteriorment va esdevenir una masia.
La major part de les restes conservades es corresponen amb el darrer període d’ocupació, cap. Al segle III aC. El Museu d’Ullastret, situat a l’antiga capell, explica la cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya, a través de les excavacions fetes als jaciments que formen el Conjunt Arqueològic d’Ullastret.
Llotja
Antiga llotja gòtica, de planta rectangular, formada per dos grans arcs diafragma que sostenen una teulada a dues aigües sobre embigat de fusta. Per la part posterior es comunica amb el carrer Major.
Festes i tradicions
La festa major d’Ullastret s’escau pel 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç.