Torroella de Montgrí
Informació general
L’economia tradicional havia estat de base agrícola. Els conreus es localitzen sobretot a la plana (dessecada a partir del segle XVIII), regada per séquies derivades del Ter i dedicada a cereals (al regadiu i al secà), hortalisses i arbres fruiters, blat de moro i alfals. Resten als vessants del Montgrí oliveres i vinya, que abans de la bonificació de la zona pantanosa eren els conreus principals. Als aiguamolls es conreava, des del segle XV, l’arròs, conreu que per raons sanitàries fou reglamentat al llarg del segle XVIII i finalment prohibit. En la reintroducció d’aquest conreu a la plana de Pals (i en part a Torroella) tingué un paper decisiu Pere Coll i Rigau, fill de Torroella. La cria de bestiar és un bon complement de l’agricultura, principalment de bovins i aviram. Hi ha tres cooperatives agroramaderes (Copomex, Frutícola Mas Nou i Pastors de Girona). La pesca ha estat una altra activitat bàsica, localitzada a l’Estartit, però la incidència del turisme ha contribuït decisivament a la seva decadència.
Llocs d’interès
Església de Sant Genís
L’actual església va ser edificada a partir de l’any 1303 sobre les restes de l’antiga construcció romànica. es va anar construint per fases al llarg de tres-cents anys fins que va ser consagrada definitivament, l’any 1609. L’edifici és d’una sola nau dividida en cinc trams coberts amb voltes de creueria, amb arcs torals apuntats recolzats sobre pilars, que es corresponen amb els contraforts exteriors, i absis poligonal. Està construït amb carreus de pedra calcària molt ben tallats i enfilats, procedents del massís del Montgrí. Hi ha diverses capelles laterals, una d’elles de grans dimensions: la Capella Fonda, iniciada l’any 1730. A la dreta de l’altar hi ha la sagristia. Té dues portes d’accés, la del frontis i la de migdia, ambdues d’època barroca. Compta amb dos campanars, el més antic (segle XVII), hexagonal, amb coberta piramidal, i el més gran (segle XVIII), octogonal, que es va deixar inacabat.
A l’interior es conserva una pica baptismal, de mitjan segle XIV. Hi ha també diverses sepultures de les famílies principals de Torroella.
Palau Solterra
És l’edifici senyorial més notable de Torroella. Va ser construït entre els segles XV i XVI per la família Senesterra de Santaeugènia. D’ells va passar als Sarriera-Pons. El nom actual prové de l’enllaç matrimonial, l’any 1503, d’Antic Sarriera i Margarit amb Anna Beneta de Gurb, procedent de Sant Hilari Sacalm i senyora del castell de Solterra. Aqesuta nissaga en va mantenir la propietat fins al segle XIX, quan va ser venut als Robert.
Robert Robert i Surís Gorgoll i Baster (1851-1929), primer marquès de Robert i Comte de Torroella va ampliar i reformar el palau, conservant bona part dels seus elements originals i afegint-ne d’altres. El seu escut nobiliari es pot veure a diversos indrets de la casa. La restauració de l’edifici va ser duta a terme pels prestigiosos arquitectes Joan Martorell i Rafael Masó.
L’edifici dóna a tres carrers, amb la façana principal, i més antiga, abocada al carrer de l’Església. És una façana gòtica, al cantó on hi ha el portal adovellat i la finestra triforada, i renaixentista a la part contigua, on hi ha un portal de llinda recta i un finestral a la romana. La part més destacada de l’edifici és, sens dubte, el pati renaixentista, amb el pou, l’escalinata i els finestrals.
Les façanes que donen als carrers Codina i Hospital són fruit de la reforma efectuada a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Joan Martorell Montells. Actualment el palau és una de les seus de la Fundació Vila Casas.
Plaça de la Vila
L’eixample de Torroella, més enllà del clos fortificat del castell i l’església, s’inicia a cavall dels segles XIII i XIV i representa en l’actualitat el millor exemple de la comarca com a traçat de vila medieval, molt poc alterat pel pas dels segles. Va ser en aquesta mateixa època que es va urbanitzar la plaça de la Vila, una plaça porticada des dels seus orígens, malgrat que molts edificis van ser reformats entre els segles XVI i XVIII. Entre els edificis més destacats hi ha la Casa de la Vila, la capella de Sant Antoni i diverses cases senyorials, algunes amb finestrals gòtics o renaixentistes.
Festes i tradicions
La festa major s’escau amb ocasió de la festivitat de sant Genís, el quart cap de setmana d’agost, i la festa petita, per Sant Andreu (30 de novembre), quan es celebra la fira agrícola, ramadera i comercial d’origen medieval (1393) que enllaça amb la festa de Santa Caterina; el dia 25 de novembre, si és diumenge, o el diumenge anterior es fa un aplec a l’ermita de Santa Caterina. Per Nadal cal destacar el concert que ofereixen les Joventuts Musicals, des del 1968, i la cavalcada de Reis. A l’estiu, el primer dissabte de juliol té lloc l’Aplec de la Sardana.