Tivissa
Informació general
L’agricultura és l’activitat econòmica predominant, per bé que el volum de població que s’hi dedica ha minvat els darrers anys, primer per l’auge de la indústria, que desplaça molts treballadors a poblacions industrials properes i, més modernament, pels serveis.
La ramaderia es basa sobretot en la cria de bestiar cabrú, oví i de conills. També hi és important l’apicultura.
El mercat setmanal se celebra dimarts.
Llocs d’interès
Castellet de Banyoles
Les ruïnes de la fortificació estan situades dins un poblat ibèric excavat modernament. La construcció es troba en un lloc encimbellat, dominant la vall del riu Ebre. Es conserva un pany de paret de certa alçada, si bé la major part no arriba al metre d’alçada. És feta amb un encofrat de tàpia sobre una base de pedres irregulars disposades en filades. Queda envoltat per un fossat excavat a la roca, on hi ha forats que formen petits refugis. L’indret de caput de Banyoles està documentat des del 1553, amb motiu d’una afrontació amb el castell de Miravet. Es trobava inclòs dins la jurisdicció del castell de Tivissa.
Del jaciment, destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l’entrada, la seva estratègica situació a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s’hi recuperaren i les seves dimensions (superfície màxima potencial propera als 42.000 m2). Dels estudis realitzats fins ara, sembla desprendre’s la idea d’una ocupació perifèrica i d’un gran espai central públic.
Església de Sant Jaume
És una església d’una nau, coberta amb volta de creueria i capçada amb un mur pla que a mitjana alçada, a partir de l’arrencada de dos arcs que uneixen els angles, es converteix en un absis poligonal. La construcció de l’edifici quedà interrompuda al primer tram el segle XIV i no es reprengué fins al segle XVI quan, tot i continuar amb una cobertura apuntada, s’afegiren capelles renaixentistes als laterals.
En aquell mateix moment es construí el campanar vuitavat, de dos pisos, sobre base quadrada. El pas de la base quadrada a la secció vuitavada es resol mitjançant quatre petites llanternes. A nivell de la coberta del primer pis hi ha un pas al voltant del segon. A cada cara hi ha un finestral d’arc de mig punt. Té de 30 metres d’alçada i fou construït seguint la traça d’en Jaume Amigó.
L’església s’acabà el 1634 amb la construcció del portal major a la façana que dóna a l’església. Aquest portal barroc consta de dos pisos, l’inferior està format per quatre columnes jòniques amb el basament amb estries helicoïdals. Entre les columnes hi ha quatre fornícules als laterals. El pis superior té dues columnes salomòniques, entre les quals hi ha un nínxol, i a sobre un òcul que trenca el frontó. Hi ha també un portal lateral, classicitzant amb elements de regust barroc, amb llinda plana dovellada emmarcada per dos pilastres llises amb base, fust i capitell, a sobre les quals hi ha un frontó curvilini amb una fornícula a la part central.
La Baranova
Plaça situada davant l’església parroquial, en un extrem del nucli. Queda elevada respecte al passeig de la Roja, trobant-se delimitada amb una barana forjada, en un extrem de la qual hi ha un pilar motllurat amb l’any 1927 inscrit. A la façana de l’església hi ha una rajola vidriada amb dos angelets que sostenen un pergamí on hi consta «PLAZA DE LA BARANOVA MCMXXVII». El paviment presenta estrelles centrades en quadrícules. L’indret ofereix unes magnífiques vistes panoràmiques sobre la comarca. En un extrem hi ha la font de la Sardana.
Festes i tradicions
El poble celebra la festa major el 25 de juliol, diada de Sant Jaume. El diumenge després del 3 de febrer se celebra una romeria a l’ermita de Sant Blai i cada cap de setmana d’abril a juny s’escauen les Jornades Culturals.