Tagamanent
Informació general
El terme comprèn el llogaret i urbanització de Santa Eugènia del Congost, la caseria de Tagamanent, el raval de l’Avencó i les urbanitzacions de Can Bosc (compartida amb el municipi del Figaró i Montmany) i la Pedralba, on és situat l’ajuntament.
El caràcter muntanyós i trencat del terme el fa poc apte per a les activitats del camp, que es limiten al conreu d’unes poques hectàrees i la cria d’alguns caps de bestiar boví.
L’única activitat industrial és la producció de materials de pedra destinats al sector de la construcció.
Al terme s’hi ha desenvolupat força el comerç i els serveis, que han esdevingut la principal font d’ingressos gràcies a l’auge del turisme i a la instal·lació de segones residències, que produeixen un augment considerable de la població durant les vacances estivals.
Travessa el sector ponentí del terme, paral·lela al Congost, l’autovia C-17 en direcció a Ripoll. Seguint el mateix traçat, però a l’altra banda del riu, corre la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, amb parada al nucli de l’Abella, del municipi veí de Sant Martí de Centelles.
Llocs d’interès
Can Pere Moliner
És una masia datada l’any 1688 forma part del Patrimoni Arquitectònic de Tagamanent i de Catalunya. A la llinda de la finestra del pis de dalt i de la llinda d’entrada hi ha gravat «Can Pere Moliner 1688». Situada entre l’antiga casa rectoral i escola de Cal Capellà, les ruïnes de Can Pere Jan i la desapareguda can Jeroni per Ponent i per la també desapareguda Can Pou (Tagamanent) i Cal Músic per Llevant.
És esmentada en una obra cabdal per conèixer la toponímia de Tagamanent. Ha arribat als nostres dies en un estat de conservació excel·lent. Actualment és una masia dedicada al Turisme.
Santa Maria de Tagamanent
Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent, situada al cim del Turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici romànic del segle XII, orientat a l’oest. Porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s’erigeix segons l’eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d’època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línea de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d’aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L’edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d’edificis annexes i una porta que data del 1736.
Sant Cebrià de la Móra
Església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l’interior i de planta semicircular a l’exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. El campanar, situat a l’angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S’hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L’escala està trencada a mitjana alçada.
A la dreta de l’absis s’obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l’absis. Té restes d’uns armaris a la paret, i d’un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A l’absis es veuen les restes d’uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d’alçada. L’ara de l’altar és una làpida funerària d’època moderna, força llegible.
A banda i banda de l’entrada, i fent cantonada amb les capelles, s’obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d’alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l’amplada de la nau. A sota d’aquest pas, un armari.
Festes i tradicions
El 8 de setembre el municipi celebra la festa major i pel juny, el primer diumenge, té lloc l’aplec de la primavera, des del 1982.