Igualada

IGUALADA

Igualada és la capital de la comarca de l’Anoia i està situada a uns 60 km a l’oest de Barcelona, a l’interior de Catalunya i s’estén a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. El el nom Igualada prové de la paraula llatina aqualata, que significaria on el riu Anoia es fa ample.

Ciutat comercial de referència

El comerç ha estat sempre un element molt important en la història de la ciutat d’Igualada i aquesta importància no és només per l’activitat econòmica que genera, sinó que és un factor essencial en el desenvolupament social i urbà. La ciutat és un gran centre comercial que combina la modernitat de la majoria dels seus comerços amb establiments de caràcter tradicional i centenaris.

Igualada té principalment una associació de comerciants, la Unió de Botiguers i Comerciants d’Igualada UBIC, la qual es responsabilitza, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada, de les principals activitats de dinamització comercial del municipi. Dins d’aquest pla s’organitzen les tradicionals Botigues al Carrer, la Campanya de Nadal i també l’Outlet al Carrer. A més d’aquesta, Igualada compta amb altres associacions de comerciants que vetllen pels desenvolupament comercial d’un sector com ara l’Associació de Botiguers del Nucli Antic, o l’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca, que té un programa propi de dinamització comercial. Cal destacar, en relació al Mercat, que el 60% dels residents a Igualada compren habitualment a la Masuca. Això és deu bàsicament a la qualitat dels productes frescos, la varietat de l’oferta i també la confiança.

Orígens històrics

Igualada neix al voltant de l’any mil, al marge esquerra del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s’eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d’energia hidràulica els molins.

Té l’origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d’Odena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d’Odena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l’intercanvi i venda de mercaderies.

El primer indici de construcció que tenim de la vila és l’edificació d’una capella el 1003 al costat d’una «mota» o «força», fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l’any 1059.

L’any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s’allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

Una visita recomanda

El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia ocupa dos edificis emblemàtics de la vocació industrial igualadina, fonamentada bàsicament en la manufactura de la llana i del cuir.

Cal Boyer és fruit del fort creixement de la indústria del cotó que va experimentar la vila al final del segle XIX, i representa un segon model d’edifici d’aquest tipus a la ciutat que supera el precedent de La Igualadina Cotonera. L’edifici de la fàbrica, construït el 1897, tenia planta rectangular i comptava amb dos pisos. La sustentació estava resolta mitjançant dues fileres de columnes de ferro colar a la planta baixa i pels propis murs i una estructura d’encavallades a la planta superior. Posteriorment, entre 1910 i 1920 es va construir una segona nau.

L’antiga adoberia de Cal Granotes és un edifici preindustrial de dues plantes, situat a frec del Rec d’Igualada, on es realitzava, de forma artesanal, l’adob al vegetal de la pell grossa (bou, vaca, etc), fonamentalment per a soles de sabata. Cal Granotes va començar a funcionar com adoberia abans del 1763. L’edifici està construït amb pedra i morter i conserva els clots originals. A la planta baixa o ribera es realitzaven les operacions de preparació i adob de les pells, mentre que a la planta superior o estenedor es feia l’assecat i acabat de la pell. Ambdues plantes estaven comunicades per un forat al sostre anomenat trapa.

Més propostes turístiques

A Igualada també podreu visitar el Molí de l’Abadia, un molí fariner medieval, avui convertit en adoberia, documentat al segle XII. Formen part del conjunt: la resclosa del riu Anoia, el rec i el molí de gra.

Un altra dels emplaçaments històrics és el portal de la Font Major, un portal corresponent al tercer recinte emmurallat del segle XV i denominat també portal de Gràcia. Per la seva banda, la basílica de Santa Maria és un temple del renaixement català del segle XVII obra de Pere Blai i Rafael Plansó, que conté un retaule barroc realitzat per Josep Sunyer i Jacint Morató, on destaca la talla de la imatge de la Immaculada.

Acabarem la visita a la plaça Porxada, amb orígens qu tenen lloc en dues antigues places: la Nova i la del Blat, al segle XIV, que va ser remodelada l’any 1992. Tot això sense oblidar el claustre de l’Escola Pia, d’estil renaixentista i del segle XVII. Aquest claustre forma part de l’antic convent dels pares agustins que s’instal·len a Igualada l’any 1393.