campins
Informació general
El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat. Reconeixia, però, l’alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Agudes i de Miravalls.
Els documents antics parlen sovint de la casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.
Hi arriba una carretera local (BV-5114), que neix a Sant Celoni (on entronca amb l’autopista AP-7 i la C-35) i travessa gran part del Parc Natural del Montseny per morir a Viladrau (prop de la C-25 o Eix Transversal).
L’atracció que darrerament ha exercit el poble de Campins com a nucli d’estiueig i segona residència és degut en bona part al seu bon clima i a la seva situació (5 km de Sant Celoni), fet que ha generat la construcció de nombroses cases i apartaments.
Llocs d’interès
Can Cullell i Can Pitarra
Damunt del serradet que domina el poble, al Nord-Est, hi ha el mas de Can Cullell. El dramaturg Frederic Soler i Hubert, conegut popularment per Serafí Pitarra comprà el mas el 1886 i hi eregí una vivenda annexa, avui conegut per Can Pitarra.
Can Cullell és un edifici representatiu de l’arquitectura popular de Campins del segle XVI consolidada sobre un edifici medieval, pel qual té un notable valor arquitectònic i històric.
Plaça de la Vila
La Plaça de la Vila és la part més cèntrica del poble. En ella s’hi troba l’edifici de l’ajuntament i el Casal de Cultura Antoni Tàpies i s’hi celebren els actes més importants i festius del poble.
Església de Sant Joan
L’església parroquial de Campins és un edifici d’origen medieval que conserva vestigis del temple romànic, ampliat i reformat entre els segles XVI i XIX. Per aquest motiu és una construcció representativa de l’arquitectura romànica de la zona del Vallès Oriental, que esdevé un element amb gran valor social i cultural per a la comunitat.
Festes i tradicions
La festa major de Campins, dedicada a la Mort de Sant Joan, s’escau el darrer diumenge d’agost.
Una tradició destacables és l’Aplec de Sant Guillem , dut a terme el segon Diumenge de maig .