Armentera

220px-Escut_de_l'Armentera.svgL’Armentera

L’Armentera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d’altitud. El municipi limita al nord i a l’est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l’oest amb Torroella de Fluvià

Llocs d’interès:


El Molí de l’Armentera: És una construcció originària del segle XIII, que va ser propietat dels comtes d’Empúries.  Es conserven les parets exteriors, el sostre entre la planta baixa i el primer pis (cal destacar la gran biga mestra de fusta que el sosté), i la teulada, d’inclinació molt pronunciada, sorprenent en la zona a causa de la bonança del clima (les teulades molt inclinades són propis de zones amb més precipitacions). Tot i que ha estat restaurat i ha sofert diverses modificacions, a l’interior romanen bona part dels elements antics del molí; es pot veure per on entrava i sortia l’aigua, tot en bon estat. Actualment acull un establiment d’hostaleria.

L’Església de Sant Martí: L’actual església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és unaesglesia armentera construcció del s. XIX, d’estil neoclàssic. Hi ha escasses restes de l’edifici anterior, romànic (s. XII-XIII)  però s’hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó que representen els quatre misteris del Rosari. Joan Carles Panyó i Figaró fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l’anomenada Escola d’Olot.

El riu Fluvià: El municipi és a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAquest parc és una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya, ja que la seva creació , any 1983 , va ser conseqüència d’una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976 per aturar un projecte d’urbanització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones en el sistema llacunar situat entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià .
Els aiguamolls empordanesos ocupaven , antigament , gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter . Així doncs, el massís del Montgrí es trobava aïllat per les aigües , i els grecs van fundar Empúries en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter .
Aquella extensa àrea de maresmes va anar desapareixent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders per evitar el paludisme , i a partir dels anys 60 , a causa de l’especulació urbanística . Si durant l’any 1976 no s’hagués iniciat la campanya de defensa , actualment no quedaria cap vestigi d’aquesta zona humida .
L’any 1983 , el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l’ Alt Empordà . Els del Baix Empordà , és a dir , la zona del baix Ter i de Pals, van quedar fora de la Llei però finalment han quedat inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural ( PEIN ) i s’espera que a la llarga es converteixin en reserves naturals.