Alfarràs
Préssecs i aigua, a Alfarràs
Situat a la comarca del Segrià, el municipi d’Alfarràs s’alça entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres). És conegut com el poble «d’aigua, fil i préssecs», elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida dels seus habitants. Per la seva banda, l’aigua és la del canal o seclla de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna, que rega la seua horta.
Cal destacar que els préssecs són els «del Ribagorçana», amb Q de qualitat reconeguda. I quant al fil, les fàbriques de filatures, la Cassals («de dalt») i la Viladés («de baix»), aquesta última amb 115 anys d’història van tancar durant l’any 2005.
Trets històrics
L’origen del topònim el trobem en l’àrab: al-kharràz, el molí. Els dies de la conquesta del Segrià, Alfarràs era una petita caserna amb un molífariner vora la sèquia que baixava del congost de Pinyana. No gaire lluny hi havia l’Almúnia d’Ananí. Ambdós llocs, com Almenar i Alguaire, foren conquerits el 1147.
Un document del 1215 diu que la conquesta fou duta a terme pel comte Ermengol VI d’Urgell, procedent d’Albesa i d’Algerri.
Alfarràs i Andaní reberen una carta de poblament; aquest procedí de la Noguera, de la Baixa Ribagorça i del Pallars. Per un conveni entre elconsolat de Lleida i la corona, els cònsols fan constar que Ramon Berenguer IV havia atorgat un privilegi als homes d’Alfarràs i d’Andaní sobre la possessió de la sèquia de Pinyana al pas pels seus termes, dret que també havia estat concedit als pobladors d’Almenar. Jaume I, que signa el conveni, confirma també la carta de poblament (1147). Els veïns d’Alfarràs i Andaní s’entengueren bé amb la ciutat de Lleida pel que fa a la conservació de la dita sèquia al pas pels seus termes. Pel mateix conveni del 1216 ambdós pobles reconeixien l’autoritat i el domini de Lleida.
Patrimoni i cultura
Entre el patrimoni d’interès d’Alfarràs trobem l’església vella de Sant Pere, d’interessant portalada, el molí de farina i la seva bassa i el pont vell sobre el riu, volat en part durant la guerra.
Quant a festes i fires, la cita principal té lloc al voltant del dia de Sant Pere (29 de juny) i és la festa major d’estiu, mentre que la festa major d’hivern té lloc en honor a Sant Sebastià el dia 20 de gener. D’altres cites destacades són Sant Llorenç (10 d’agost), Sant Nicolau (6 de desembre) i la Fira del Préssec del Ribagorçana , que es fa tradicionalment el segon diumenge d’octubre.
Altres cites que cal destacar són la processó del Diumenge de Rams, la diada de Catalunya i les jornades lúdiques-culturals de la primavera, a més de les col•laboracions amb La Marató de TV3 i de l’Associació Mulla’t.