Atractiu històric

El punt fort del municipi és el Centre Cultural de Sant Joan. Es tracta d’una església medieval formada majoritàriament per elements d’estil gòtic. Encara que també s’hi poden apreciar influències barroques i diversos estils d’inspiració mudèjar o aragonesa, la qual cosa demostra la varietat d’inspiracions i d’èpoques de construcció del temple. Hipòtesi que va quedar demostrada quan, ara fa uns anys, es va decidir restaurar l’edifici i es van portar a terme excavacions arqueològiques que van treure a la llum restes d’època ibera, romana i àrab, a part de ceràmica renaixentista i sepultures de Comandadors. Des d’aleshores, el temple de Sant Joan s’ha convertit en el centre cultural de la vila. D’altra banda, a la mateixa plaça també hi ha l’escultura “L’empremta del temps” de l’artista Juanjo Novella. L’obra és una representació entre un pètal de flor i una empremta digital que simbolitzen la natura i la relació que manté amb l’ésser humà.

Encara que, el més destacat pels turistes i habitants del poble, són les excel·lents vistes que hi ha des del temple. Les quals ofereixen una panoràmica impressionant, tant del poble com de tota la plana al·luvial del Segre i viles veïnes.

El Pont de Ferro és una altra de les edificacions més característiques de Térmens. Tot i que actualment el pont ha quedat una mica obsolet perquè només té un sol carril de circulació, segueix sent preciós gràcies al seu inconfusible arc superior. El pont de ferro va ser construït l’any 1906, fruit de la necessitat d’unir Térmens i Menàrguens, que quedaven separats pel riu.

Térmens no seria res sense les seves típiques històries i llegendes. Han estat tan transcendents les rondalles del poble que, fins hi tot, hi ha elements que s’hi identifiquen. Com és el cas del pou de les bruixes. Segons explica la llegenda, és en aquest pont on es reunien les bruixes en l’època en què eren perseguides. Està envoltat per un recinte en forma de cúpula on, actualment,  s’hi pot accedir per una petita entrada.

A pesar de les bruixes, Térmens és un poble de conte. I no podia faltar a l’escenari, el típic molí de farina. Encara que ja només en queden les restes, el molí va ser construït entre el 1800 i 1920 per fer farina a partir del gra utilitzant la força hidràulica del riu.