Vilanova de Segrià

Vilanova-de-Segrià
Escut_de_Vilanova_de_Segrià


Vilanova de Segrià


Informació general

La terra conreada representa una mica més de la meitat de la superfície municipal, i hi predomina el regadiu, que aprofita les aigües del canal de Pinyana. Els fruiters són el conreu principal, sobretot les pereres, les pomeres, que han patit un fort retrocés durant la dècada de 1990, i els presseguers. L’agricultura es complementa amb la cria de bestiar. Predomina la cria d’aviram, el bestiar porcí, l’oví i el boví.
El mercat setmanal és el dimarts.


Llocs d’interès

Castell de Castellnou de Segrià
A desgrat de la construcció moderna, encara s’observen uns murs perimetrals que descansen directament en la roca de gres, els quals corresponen a les eres que es bastiren durant el segle passat a l’indret. Aquesta estructura podria correspondre a l’antic castell; a la cantonada nord es conserva una bona part d’un mur d’1 m d’alçada, fet de carreus de mides diferents que alternen amb maçoneria; l’arc de mig punt amb dovelles ben treballades es construí per a salvar un entrant de la roca i així mantenir la línia recta del mur. Tota la paret s’adapta al perfil geològic del terreny.
A l’est sembla que hi ha el basament d’una torre quadrangular, la qual seria la resta més segura que ha pervingut del castell. La part conservada d’1 m d’alçada i 3 m de llargada, és de carreus rectangulars ben cisellats, lligats amb morter de calç.
Es pot recollir en superfície material ceràmic que ens situa en un moment al voltant del segle XIII, per l’existència de terrissa grisa medieval, i una perduració fins al segle XV. Es tracta, en conseqüència d’una petita fortalesa construïda després de la conquesta cristiana del lloc, la qual va restar com un satèl·lit defensiu de la moderna població de Vilanova de Segrià.

Sant Sebastià de Vilanova de Segrià
Vilanova_Segrià_Església_StSebastiàÉs un edifici molt alterat per la seva redecoració interior, el sobrealçament de la coberta i la refacció del costat oest i la meitat del costat nord, motivada molt probablement per una ensulsiada de l’obra primitiva de la qual se n’aprofitaren els carreus. Amb tot, es conserva la seva estructura d’una única nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral profund. La volta de l’absis de l’arc presbiteral arrenquen d’una imposta bossellada, que podia ser també a l’arrencada de la volta de la nau, on ha estat repicada. A cada cantó de la nau s’obren sengles capelles rectangulars cobertes per volta de canó que formen una mena de transsepte. La porta s’obre a la façana de ponent però al mur de tramuntana trobem les traces de la portalada original amb arc de mig punt de grosses dovelles. La presència d’aquesta porta nord és poc usual en una església parroquial. Es conserven tres finestres de doble esqueixada, una al centre de l’absis i dues al mur de migdia. L’aparell és format per carreus escodats i tallats, entre els quals s’hi observen algunes marques de picapedrer. Les façanes són llises llevat del ràfec absidal i de les capelles que es suportat per un fris de permòdols, alguns d’ells esculpits. El contrafort afegit al mur sud mostra que l’església degué tenir problemes d’estabilitat molt aviat.


Festes i tradicions

La festa major se celebra el cap de setmana més proper al 20 de gener, en honor al patró d’aquesta localitat, Sant Sebastià. Es fa processó, missa i repartiment de pa beneït. El cap de setmana més proper al 16 de juliol s’escau la festa major d’estiu. El febrer, per Santa Àgueda, se celebra la festa de les dones, les àguedes (les dones casades) i apol·lònies (les dones solteres). L’1 de maig es fa la festa de les Cassoles.