Vilanova de Prades

Vilanova-de-Prades
vilanova-prades-escutVILANOVA DE PRADES


Informació general

L’economia del municipi és essencialment agrària malgrat el caràcter muntanyós del terme, que és en bona part ocupat pel rocam, pel bosc (principalment de pins) i pels pasturatges. El conreu principal és l’avellaner, seguit ja de lluny pel castanyer. Hi ha també alguns ametllers i encara es poden trobar alguns camps de vinya, bé que en forta regressió. Al regadiu es produeix principalment patata. Pel que fa a la ramaderia, ha sofert una davallada contínua els darrers anys, sobretot el bestiar oví.

El terme és travessat, en direcció oest nord-est i per la part septentrional, per la carretera local que va de Vimbodí fins a enllaçar, prop d’Ulldemolins, amb la comarcal C-45 de les Borges del Camp a Fraga; un ramal comunica, en direcció nord sud-est, amb la carretera local de l’Espluga de Francolí a Prades.

Té molt bona comunicació per la Nacional 240 enllaçant amb la TV-7004. També, aprofitant l’alliberament dels peatges, és molt bona opció utilitzar l’autopista i després  agafar qualsevol de les dues sortides, la número 9 a Montblanc si es ve de Barcelona-Tarragona o la número 8 a l’Albi, per qui ve de Lleida.


Llocs d’interès

Església de Sant Salvador
EsglesiaVilanovaDePradesEdifici barroc construït entre 1773 i 1883 substituint una església anterior, documentada des de l’any 1180. L’edifici té planta rectangular amb capçalera poligonal. La façana és feta amb carreus de pedra, capçada amb un frontó triangular. De la banda dreta emergeix el campanar octogonal. La portada està formada per un entaulament simple sobre pilastres rectes i flanquejada per un relleu amb volutes semblant al que emmarca el pedestal on hi deuria haver la imatge del patró. El retaule de la Transfiguració que presidia l’altar major, obrat el 1827-29, va ser cremat l’any 1936.

Ermita de Sant Antoni de Pàdua
Està situada a l’entrada del poble, al costat del cementiri. Està documentada des del segle XVII però el temple actual va ser construït durant la segona meitat del segle XVIII, segons s’indica al llibre Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades, de Ramon Pere Anglès, i potser modificat durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulat a dues aigües, de gran simplicitat i austeritat ornamental. La porta, d’arc rebaixat, és precedida per un porxo tancat amb una reixa.


Festes i tradicions

La festa major de la transfiguració del Senyor s’escau per l’agost, mentre que a finals d’octubre s’organitza una Festa tradicional Catalana de més de 40 anys d’història única a Catalunya:  El mercat de la Castanya.

Vilanova de Prades té la D.O origen la Castanya

En aquest indret també es cultiva la Tòfona negra a l’hivern i la blanca a l’estiu. Aquest fet tan especial dóna lloc a l’organització d’una de les Fires més importants de Catalunya: La Fira de la Tòfona Negre, amb concurs de tofonaires que se celebra a mitjans de gener.