Vilalba Sasserra

Vilalba-Sasserra
Escut_de_Vilalba_Sasserra


Vilalba Sasserra


Informació general

L’agricultura, de secà i dedicada bàsicament als cereals (ordi) i al farratge, fou tradicionalment l’única font de riquesa d’una població molt migrada. Modernament, la recessió que han patit les feines del camp i l’escassa activitat industrial (tan sols hi ha una indústria de productes de pastisseria), unida al desenvolupament urbanístic i turístic del terme, han convertit els serveis en el principal sector d’activitat.
El comerç de queviures i la demanda de gent d’ofici s’ha vist afavorit per la intensa activitat urbanitzadora de municipis veïns, principalment Vallgorguina i Santa Maria de Palautordera.


Llocs d’interès

Església de Santa Maria de Vilalba Sasserra
Església-de-Santa-Maria-de-Vilalba-SasserraSituada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas.
És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt descansant sobre columnes. Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada, s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos vessants amb pissarra negra.
El presbiteri té volta de mitja taronja, amb una imatge de l’Assumpta i el sagrari. A l’esquerra de la nau hi ha la imatge de Sant Sebastià, a la dreta la Mare de Déu de Montserrat. Té campanar modern, amb buits quadrats per contenir les campanes.

Església Vella
Situada fora del nucli urbà al costat del cementiri a 1,5km del poble.
Ha patit modificacions diverses des del romànic fins a l’època actual te forma de creu llatina i està formada per una sola nau amb absis semicircular, del qual es conserva l’arc triomfal un xic peraltat, la nau es de volta de canó, lleugerament apuntada amb un dels arcs torals també apuntat, junt al cor. La capella de la banda Nord fou afegida al segle XVI. La capella del braç Sud que acaba de formar la planta de creu llatina, és del segle XVII. L’altar major s’allunya dels estils barrocs corrents la contrada i s’apropa a l’estil Luis XV. El creure sud i el presbiteri es construïren al 1609.
Al costat de l’Església i enganxada a aquesta hi ha el cementeri municipal, si pot accedir a través de l’església o per la entrada principal.


Festes i tradicions

Les principals celebracions del poble son la festa major, el dia 15 d’agost, i la festa d’hivern, el 20 de gener, diada de Sant Sebastià.