Vilalba dels Arcs

Vilalba-dels-Arcs
Escut_de_Vilalba_dels_Arcs


Vilalba dels Arcs


Informació general

La principal base econòmica del terme és l’agricultura, en la qual destaca especialment la producció vinícola. La segueixen els ametllers i avellaners, el conreu de cereals (ordi i blat) i també una notable presència d’arbres fruiters (cirerers, presseguers). La resta de superfície no llaurada és ocupada per garrigars i boscos.
La ramaderia, encara que amb poca incidència en l’economia municipal, és representada per la cria d’aviram, bestiar oví, conills i l’apicultura.


Llocs d’interès

Esgésia Parroquial de Sant Llorenç
Església_parroquial_de_Sant_Llorenç_Vilalba_dels_ArcsL’església, bastida en pedra, és d’una sola nau de quatre trams, amb absis poligonal i capelles entre contraforts, i cor elevat al peus. A cada costat de l’absis hi ha una sagristia poligonal, cosa que fa que la capçalera sigui exteriorment recta. La coberta de la nau és de creueria amb tercelets que recolza en pilastres clàssiques; la de les capelles laterals és de creueria simple. La façana, barroca, és centrada per la porta d’arc de mig punt amb cassetons, que descansa sobre muntants de motllura fina, i és flanquejada per esvelts estípits sobre basaments: als carcanyols hi ha sengles àngels amb els atributs de Sant Llorenç (la graella i la corona de llorer). Un entaulament de motlluració complexa i ornamentació té al centre l’escut de Vilalba i al damunt un altre cos similar a l’inferior però més petit. El campanar, a l’angle nord-oest, consta de quatre cossos, amb pilastres corínties.
L’església de Vilalba, d’estructura molt similar a la de la Fatarella i la Pobla de Massaluca, és un clar exemple d’edifici renaixentista (murs i suports clàssics i coberta de creueria), que fou acabat, però, en època plenament barroca.

Lo Calvari
S’accedeix per un camí empinat i serpentejat, vorejat per altius xiprers, on es troben la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, d’estil barroc, i la Capella de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest turó també s’hi troba el Jaciment Arqueològic del Turó del Calvari, un antic vestigi que data de la primera Edat de Ferro.
No molt lluny del Calvari estan els antics rentadors públics, anomenats «La Font», mostra d’arquitectura popular.

Església de Nostra Senyora de Gràcia
Era la primitiva església i fou construïda en època templera. Originàriament era d’estil romànic, de transició al gòtic, tot i que sofrí modificacions posteriors. Actualment es troba fora de culte i s’utilitza com a centre polivalent.


Festes i tradicions

La festa major d’hivern se celebra el 20 de gener en honor a sant Sebastià, i la d’estiu durant els dies 10,11 i 12 d’agost en honor a sant Llorenç. El dissabte següent a Pasqua és tradicional celebrar el romiatge a l’ermita de Berrús, al terme de Riba-roja d’Ebre.