Vilagrassa
Informació general
Els serveis i la indústria són les principals activitats econòmiques del municipi. L’agricultura ha estat una de les fonts tradicionals de l’economia i es beneficia del pas del canal d’Urgell pel sector de ponent. Els principals conreus de regadiu són els cerealícoles (el blat de moro, el blat i l’ordi), l’alfals, els arbres de fruita dolça (pomeres i pereres). A la zona de secà, a llevant, predominen els cereals (ordi i blat), les oliveres, els ametllers i altres conreus. La proximitat de Tàrrega afavoreix una ocupació agrícola a temps parcial. Hi ha cria de bestiar porcí, d’oví i d’aviram. La indústria és representada pel sector metal·lúrgic.
Llocs d’interès
Santa Maria de Vilagrassa
Aquesta església entre el 1425 i 1575 consta d´un altar major i set de laterals, una rectoria i un cor. Les advocacions i beneficis dels altars laterals varien al llarg del temps i tendiren a reduir-se.
L’estructura de l’església ja no sofrirà més modificacions a banda de la volta de guix i de l’enguixat de les parets. Els altars actuals i les imatges daten de la postguerra.
Flanquejant la imatge titular de Santa Maria Assumpta, a l’altar major, trobem a Sant Josep i Sant Ramon. De cara a l’altar, a l’esquerra hi ha la capella de Sant Sebastià amb Sant Isidre i Sant Antoni i la de la Mare de Déu del Carme. A la banda dreta, al final de la nau hi ha el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors. I al mur lateral, Sant Josep, el Sagrat Cor i Sant Roc; Santa Teresa, la Puríssima i Santa Llúcia; Sant Bartomeu i la Mare de Déu del Roser.
Actualment presenta una nau central amb capelles laterals. Està coberta per unes voltes de creureria de guix distribuïdes entre els arcs torals d´arc apuntat. Són també apuntats els arcs que separen la nau central de les capelles laterals.
Les columnes dels brancals estan disposades damunt d’un sòcol continu i consten de base circular, fus llis i capitell cònic invetit. Entre les columnes hi trobem motllures abossellades, com també una altra motllura semicilíndrica a les antes i l’arc d’ingrés.
La decoració escultòrica de la porta es concentra al guardaols, les arquivoltes, la línia d’imposta i els frisos continus dels capitells i intercolumnis i consta de decoració geomètrica, vegetal i figurativa.
El campanar és una estructura força destacada del conjunt de l’esglèsia, i no només pel fet d’estar lleugerament inclinat vers als sud, cap al damunt del temple
L’ermita del Roser
Un xic apartada del nucli del poble trobem l’ermita del Roser, petita esglesiola de gran devoció al poble. Es troba vora la carretera de Balaguer.
És un temple d´una sola nau amb dos trams de volta apuntada i un porxo afegit posteriorment a la façana. Va ser construïda sota promoció de mossèn Joan Boleda el 1576.
La imatge actual de la Mare de Déu del Roser que presideix l’ermita va ser trobada als anys setanta a una tomba del temple parroquial, quan s’intentava corregir les humitats de les parets. La Mare de Déu del Roser amb el nen en braços, va aparèixer sense cap. Després d´una acurada restauració a Poblet, la imatge retornà al poble.
Festes i tradicions
El cicle de festes populars d’aquest poble s’inicia per Nadal, amb una torronada al voltant d’una foguera tot sortint de la Missa del Gall. La festa major d’hivern se celebra per Sant Sebastià (20 de gener), i la d’estiu s’escau el primer diumenge de setembre. El Diumenge de Rams es fa un viacrucis a la capella de la Mare de Déu de Roser i el Dijous Sant una processó pel poble. Per Corpus es fa una processó pels carrers de la vila, que s’engalanen amb vànoves, domassos i flors.