Vila-sacra

Vilasacra
Escut_de_Vila-sacra


Vila-sacra


Informació general

Gairebé tot el territori és dedicat als conreus; el sector sud i sud-oest del terme és regat per l’aigua de sèquies i pous (farratge i hortalisses). Al secà es fan cereals i farratge, i vora el Manol hi ha arbres de ribera. La cria de bestiar porcí, que s’havia incrementat al final de la dècada del 1970, ha davallat, mentre que la cria de bestiar boví i l’avicultura es mantenen estacionàries.
A les petites indústries complementàries de l’activitat agropecuària s’han afegit altres empreses, al llarg de la carretera, relacionades amb la zona industrial de Figueres i amb el turisme, com ara tallers metal·lúrgics i serralleries, reparació d’embarcacions esportives, materials de construcció, objectes de paper i impressió.


Llocs d’interès

Església de Sant Esteve
Vila-sacra va ser una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. El lloc és esmentat des de l’any 974 i l’església des de la segona meitat del segle XIII, època en que degué construir-se l’edifici actual, bàsicament romànic però amb alguns trets gòtics, que va substituir un d’anterior, del segle XI, que hi ha deixat algunes restes. Té una sola nau, de planta rectangular, sense absis, coberta amb volta de canó apuntat. Als murs laterals hi ha arcs de mig punt cecs que descansen en impostes sobre pilastres. La porta, oberta a la façana meridional, està formada per quatre arquivoltes planes, amb guardapols exterior. En època posterior es va sobrealçar la nau i es va fortificar amb merlets i matacà. Al cantó de ponent hi ha la torre campanar, del segle XVII-XVIII.

Mas la Torre
Entre els edificis més singulars de Vila-sacra destaca aquest gran casal, construït l’any 1824, el nom del qual es deu a la torre quadrada que constitueix l’element més vistent del conjunt. Modernament ha estat coronada amb una cúpula piramidal de vidre.

Castell de l’Abat
Castell_de_Vila-sacraEl castell de Vila-sacra apareix documentat des de 1226, quan era propietat dels Cruïlles-Peratallada. Poc després va ser adquirit pel monestir de Sant Pere de Rodes. D’època medieval en resta només la torre. Adossat a aquesta i enfrontat a l’església hi ha el palau dels segles XIV-XV, reformat durant el XVIII, quan va ser residència dels monjos de Sant Pere de Rodes. La façana principal té un portal adovellat i al seu damunt una finestra coronella. L’edifici va resultar molt malmès quan va ser ocupat per les tropes franceses el 1914. Ha estat restaurat en època recent.


Festes i tradicions

Pel que fa a les celebracions tradicionals del poble, cal destacar la festa major d’hivern de Sant Blai, al febrer, i la festa major d’estiu de Sant Esteve, a l’agost.