Verdú
Informació general
Els serveis i la indústria dels terrissaires són importants en l’economia del municipi. El paisatge agrari es caracteritza per un total predomini del secà. Els principals conreus són els cerealícoles (ordi, blat), la vinya, l’ametller i l’olivera. Pel que fa a la vinya, aquesta es troba en expansió constant i és una important font d’ingressos. Hi ha alguns claps de bosc on predominen els pins, les alzines, els garrics i els matolls.
El Castell, l’Església i la resta de vila closa medieval són visitables amb visita guiada concertada a l’Oficina Municipal de Turisme.
Llocs d’interès
Castell de Verdú
El recinte de la fortalesa presenta una planta poligonal, i al seu interior es troben les diverses dependències del castell. L’element més antic que es pot veure és la torre mestra, de base circular, situada al mig del pati i bastida al s. XII o a l’inici del s. XIII; d’uns 22 m d’alçada, es compartimenta en tres estances o pisos. A sota hi ha una cambra cega coberta amb una falsa cúpula que devia servir com a rebost o celler. Al pis principal també cobert amb cúpula s’hi accedia per una porta d’arc de mig punt situada a uns 8 m del sòl exterior. Dins d’aquesta estança, una porta de dimensions reduïdes dóna pas a una estreta escala de cargol per la qual es puja al pis superior, acabat en dos arcs de mig punt que suporten el terrat. Aquest queda envoltat de merlets, i a sota mateix podem veure un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta. La resta de construccions del castell són ja més tardanes (ss. XIII-XV); destaca una gran sala situada als peus de la torre, coberta per vuit arcs apuntats. Per sota d’aquesta sala hi ha el probable celler, acabat en una volta de canó i per damunt d’aquestes dues estances, una gran sala gòtica, al nord de la qual s’adossa una torre de planta quadrangular, anomenada Torre Escapçada.
L’Església i la vila closa
L’església de Santa Maria de Verdú L’actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l’austeritat pròpia de l’orde del Cister. Constava d’una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge de pedra que presideix l’altar és del segle XV i fou realitzada per Andreu Pi. Aquest imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L’obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L’església d’acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l’època en què van realitzar-se. D’una època posterior és la talla de la Puríssima, d’estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l’any 1623, que ja n’havia realitzat d’altres, sobretot a Barcelona. Cal destacar també l’absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desaparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l’església, feta l’any 1586 per l’arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull, fill de la vila. A destacar també la imatge del Sant Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l’altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, fetes els anys 1955-1956. L’última obra d’embelliment que s’ha dut a terme a l’església ha estat la col·locació dels vitralls, l’estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú.
Museu de Joguets i Autòmats
El Museu de Joguets i Autòmats exposa mil peces en un edifici espectacular. El museu, que es troba al número 23 de la Plaça Major, és fruit de la iniciativa de Manel Mayoral i s’hi exposen atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguets de llauna, cotxes de pedal, autòmats, teatrins, jocs, patinets, cartells…
Festes i tradicions
La festa major d’hivern de Verdú se celebra el darrer diumenge de gener, en honor de Sant Flavià. També es fa festa major el 9 de setembre, festivitat de Sant Pere Claver, fill de la vila.
El primer de maig es fa un aplec a la font de Santa Magdalena. El darrer cap de setmana d’abril se celebra la Festa del Càntir. Des de l’any 1990, el 12 d’octubre se celebra a Verdú la festa de la Verema i del Vi, que mostra als assistents com s’obtenia antigament el most.