Vallromanes

Vallromanes
Escut_de_Vallromanes


Vallromanes


Informació general

El poblament de Vallromanes és disseminat, format per una munió de masies a les quals s’han afegit un bon estol de cases d’estiueig i urbanitzacions.
L’economia tradicional del terme es basava en l’agricultura de secà (cereals, vinya, llegums, fruiters, farratge) i de regadiu (patates, hortalisses), complementada per la ramaderia bovina per a llet i l’explotació forestal, avui pràcticament desapareguda. Modernament, l’establiment de segones residències i urbanitzacions i la proximitat amb Barcelona han orientat el treball cap el sector terciari, relegant les activitats agrícoles a unes poques hectàrees d’ordi i vinya al secà i hortalisses al regadiu.
Entre els serveis, destaquen els pertanyents al ram del comerç, l’hostatgeria (inclou places de càmping), la restauració i el lleure.
Vallromanes celebra el mercat setmanal els dimecres.


Llocs d’interès

Poblat ibèric
Són les runes d’un poblat que es troben al peu del Castell de Sant Miquel. S’hi van fer unes excavacions els anys 1963-64 (Estrada, Ripoll, Barberá i Monreal). Segons aquests estudiosos, es tracta d’un poblat molt extens ubicat al sud-est del cim en un ampli replà a 40 m. per sota del Castell. Seria molt semblant al del castell de Burriac. Hauria estat habitat entre el 250 aC i el 100 aC. Hi ha una gran quantitat de blocs de pedra afilerats que serien els habitacles (s’han identificat quatre llars i un forn). En els sondeigs van trobar molts vestigis d’objectes d’ús domèstic i agrícola, fets de pedra, ceràmica, ferro i bronze. Encara avui, a nivell superficial, apareixen nombrosos fragments ceràmics pertanyents a vasos, àmfores i molins de mà. Fa poc van acabar de restaurar una àmfora ibera trobada aquí dalt. En aquest poblat vivien els laietans i, probablement, fou un dels primers assentaments humans de la comarca.

Església de Sant Vicenç
esglesia-vallromanesLa referència més antiga que es té sobre l’actual església de Vallromanes es remunta a l’any 970, que és coneguda com a casa de Sant Vicenç. L’església és documentada com a parròquia l’any 1183 i pertanyia al Castell de Sant Miquel de Montornès. El temple necessitava reparació al segle XV, puix que a la primera meitat d’aquest segle així ho consignen les visites pastorals. Als segles XVII i XVIII hi ha documentades obres de reforma i d’ampliació del temple. La fàbrica actual es construí el 1908, essent rector Francesc Cardús, amb obra de maçoneria, excepte el portal i les finestres que són de pedra del Figueró, i de línia neogòtica, segons projecte de l’arquitecte Josep M. Pericas. De l’església antiga, romànica, es conserva un absis semicircular, de carreus, i amb una finestra d’esqueixada interior; ben orientat a llevant, és incorporat a l’edifici actual com a capella lateral al costat del campanar, de planta quadrada, el basament del qual podria ser, potser, també romànic.[11] Un dels atractius més significatius de l’Església de Sant Vicenç és el cor elevat de fusta situat a sobre de l’accés a l’interior de l’església, i que va ser reconstruït darrerament, substituint a l’original que es trobava en molt mal estat, gràcies a les gestions i la tenacitat d’un grup de ciutadans i el mossèn davant les autoritats competents. També han estat restaurades algunes de les campanes de la torre del campanar.

Torre Tabernera
Torre Tabernera és una mansió senyorial, edificada per l’egregi Olegario D’Ardena Taberner Montornès, comte Darnius, sobre l’antic Castell Vell dels Montornès, que va ser destruït durant la Guerra de Successió, que atorgà la corona d’Espanya a Felip V de Borbó. A la façana principal una inscripció gravada en pedra “VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1,718”, ens permet fixar la data de l’edificació de la casa.
A la façana, com a motiu ornamental, es troben sis retaules de 2,60 per 1,50, fets de ceràmica, a l’estil Lluís XIV de principis del segle XVIII. Aquests sis quadres, se suposa per la numeració que porten, devien estar integrats en una col·lecció de vint, que envoltaven la casa donant-li una exquisitat especial. La importància d’aquesta obra d’art, rau en la seva situació cara a l’exterior, i en el fet que per aquelles dates les representacions ceràmiques es limitaven a imatges de sants, no als propietaris del Palau, com en el cas que ens concerneix.
El 1968 les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau, van ser dirigides pel cap d’ornament de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis, que va aconseguir un conjunt perfecte i harmoniós, que avui alberga les instal·lacions del Club de Golf.


Festes i tradicions

Les festes típiques de Vallromanes són la festa major d’hivern de Sant Vicenç, que s’escau el 22 de gener, i la festa major d’estiu o de Sant Miquel, que té lloc el 29 de setembre.