Vallfogona de Balaguer

escutvallfongaVallfogona de Balaguer

A Vallfogona de Balaguer: paisatges i molta història
Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de la comarcavallfongapaisaje de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre.
Quant al seu patrimoni històric, el municipi compta amb dues esglésies parroquials i dues escoles de primària, una al seu nucli i l’altra a la Ràpita. A més també disposa de guarderia municipal, escola de dansa, emissora municipal de ràdio i una escola de capacitació agrària.
L’agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics del municipi. En destaca el bestiar boví, amb un gran volum de producció lletera, tot i que també hi ha instal•lades diverses indústries on s’hi fabriquen tubs, guix i mobles.

La història del municipi
Els primers vestigis d’activitat humana coneguts es troben a la Pedrera de Vallfogona, descoberta per Díez-Coronel l’any 1958, durant les obres de la central hidroelèctrica de Térmens, i excavada per Maluquer de Motes amb l’equip de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Es tracta del jaciment arqueològic que més informació ha proporcionat sobre els ilergets. Probablement destruït durant l’època romana vers el segle II aC, fou un cas excepcional d’un hàbitat continuat en un mateix lloc al llarg d’un miler d’anys durant l’època ibèrica.
També en l’època romana hi ha documentada una vila rústica en el raval de l’Hostal Nou. La seva utilització va des del segle I dC fins a la fi de l’imperi romà. De la islamització, que arriba a la totalitat del territori de l’Al-Andalus l’any 714, en romanen els topònims deesglesia_de_vallfogona_d126 la Ràpita, la Saida o Al-Carbona.
Amb la conquesta cristiana, Ermengol VI conquereix el terme el 1105, moment en què es constaten termes com Vallfogona de Balaguer o la Ràpita però que segueixen camins diferents fins al segle XIX. L’església queda repartida i integrada entre les de Sant Salvador de Balaguer i Santa Maria de Solsona. El 1322 esdevé un feu de la Canònica de Balaguer i una possessió de Ramon Cortit, que a més d’ésser senyor de Vallfogona de Balaguer, ho és també d’Ormella i Montaspre, a la vall d’Àger.
L’any 1413 la població de Vallfogona de Balaguer compta amb 12 cases poblades. Posteriorment, l’any 1640, el poble queda despoblat a causa de la guerra dels Segadors i un seguit de males collites. No és fins el 1665 que, finalitzada la guerra, torna a repoblar-se. El 1719, després del decret de Nova Planta, Vallfogona de Balaguer passa de la vegueria de Lleida a l’alcaldia major de Balaguer. El 1788, segons Francisco de Zamora, la Canònica de Lleida estabilitza la població, possiblement amb gent provinent del Timonal, que també pertanyia a aquesta senyoria.

1210089548_f160 Temps de festa
Si aneu a Vallfogona de Balaguer heu de saber que la seva festa major té lloc el segon cap de setmana de maig, així com el 27, 28 i 29 de setembre, en aquest cas, en honor a Sant Miquel. Per la seva banda, la festa major de la Ràpita se celebra els dies 20 i 21 de juliol, mentre que la festa major de l’Hostal Nou i la Codosa té lloc també a finals de juliol.