Tremp
Informació general
A Tremp continua tenint una certa importància l’agricultura. Es conrea cereals (ordi, blat, melca), farratge, gira-sol, lleguminoses, ametllers, oliveres i vinya. En ramaderia es cria sobretot bestiar porcí, oví i boví.
La població de Tremp mai no s’ha distingit per l’activitat industrial; algun temps tingué oberts alguns obradors d’adobar pells (que donà nom al barri i al barranc de les Adoberies). La vila també tingué un gremi d’argenters.
Totes les principals carreteres de l’extens terme conflueixen a Tremp. La primera carretera en el sentit modern del mot que va comunicar Tremp amb les comarques veïnes és la que es dirigeix a Artesa de Segre (C-1412 i C-14).Vers al nord, des de Tremp, la C-13 es dirigeix cap a la Pobla de Segur, on després del tram entre aquesta vila i Sort (N-260), continua cap a Esterri d’Àneu (ja al Pallars Sobirà).
Llocs d’interès
Santa Maria de Valldeflors
És una església d’origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. Dedicada al patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. És seu de l’arxiprestat del Pallars Jussà, del Bisbat d’Urgell, a més d’exercir de cap d’una agrupació de parròquies.
Es tracta d’una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l’exterior que li donen un aire gotitzant. En l’alçat de l’interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l’arquitectura catalana del segle XVII. Malgrat la supressió del cor central de canonges i de l’orgue barroc el 1922 i la destrucció dels retaules durant la guerra de 1936-39, l’interior conserva part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada. El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l’òcul i la portalada, distribuïts en l’eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d’ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s’obria a una fornícula, avui desapareguda.
L’obra de l’església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9 s’acabà el campanar, projectat per Cot i Cot, en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l’alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.
Nucli antic
El carrers i places del nucli antic de Tremp conserven encara el regust d’antigor propi d’una vila menestral i comercial; d’aquells períodes resten encara els noms dels carrers que recorden les antigues activitats que s’hi desenvolupaven (forn, mercadal…). Així mateix l’estructura de les cases estan adaptades a aquestes activitats artesanals i comercials, amb l’eixida i l’obrador a la planta baixa, la zona destinada a habitatge situada al primer i segons pis i golfes a la part superior.
Plaça del Peiró
La plaça que pren el nom d’un peiró situat en un dels seus extrems, s’estructura damunt del turó més alt del nucli urbà. Segons alguns estudiosos aquest lloc és on cal situar el primer assentament urbà de la població. De tota manera des d’antic fou un espai fora muralles destinat a corrals, eres de batre i magatzems agrícoles.
Festes i tradicions
Entre les diferents festes de Tremp hom destaca la representació dels Pastorets que se celebra des del 1929. Per sant Antoni Abat se celebra la festa dels Tres Tombs i és tradicional, al vespre, dansar el ball del Contrapàs. El primer diumenge de maig es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Arbull. El cap de setmana més pròxim al dia 28 de juny es fa la popular festa dels Bombers. La festa major de Tremp se celebra en honor de la Mare de Déu de Valldeflors (8 de setembre). També es fa la festa de Sant Bonifaci (14 de maig), patró de la fira de primavera. Es celebra la Processó del Sant Enterrament per Setmana Santa.