Tornabous
Informació general
L’agricultura i la ramaderia són la base econòmica del municipi. Bona part de les terres llaurades són de regadiu; les de secà són les que queden sobre el canal d’Urgell. Els principals conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres), els cereals (blat, ordi, blat de moro), l’alfals i l’olivera.
El sector comercial i de serveis és suficient per a atendre les necessitats de la localitat. Les installacions frigorífiques per a la conservació de la fruita són la principal activitat industrial del municipi.
El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.
Llocs d’interès
Plaça Salvador Seguí
Plaça homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, el Noi de Sucre, Tornabous 1886 – Barcelona 1923.
Dirigent obrer. Establer amb la seva família a Barcelona (1888), fou aprenent de pintor. Des de molt jove era conegut amb el sobrenom el Noi del Sucre. Aviat es destacà per la seva inquietud anarquista. Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i féu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes.
Poblat ibèric del Molí d’Espígol
Està envoltat per una muralla de forma circular el·líptica. Constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat entre les poblacions conegudes de l’àrea ilergeta. Va ser un centre productor agrícola, ramader, polític i comercial de primer ordre.
El poblat ibèric consta de dos espais arqueològics: l’espai urbà on es troben les restes visibles, i l’espai suburbà que s’estén cap al nord, fora de les muralles de l’oppidum. Els carrers s’entrecreuen formant una retícula. S’hi aprecien un total de quatre muralles construïdes en diferents èpoques. Es calcula que el màxim de població va ser de 6.000 habitants i que s’hi van aixecar unes 500 cases.
Santa Cecília de Tornabous
Església coberta a dues aigües, on cada capella lateral té la seva pròpia coberta, cadascuna d’elles a una determinada alçada. A la façana hi ha la rosassa i la porta d’accés, rectangular, sobre la que es troba una fornícula amb l’escultura, d’època contemporània, de Santa Cecília. El campanar està adossat al costat esquerre. És de planta rectangular amb els angles arrodonits i obertures en arcs de mig punt on hi ha quatre campanes a la part superior. Interiorment té una nau coberta amb volta de canó de cinc trams. Té cor i tres capelles laterals per banda, a les que s’accedeix a través d’arcs de mig punt. Als murs laterals hi ha unes pilastres adossades. L’absis és poligonal a la part inferior i semiesfèric a la superior, amb un relleu en forma de venera sostinguda per dues petxines laterals.
A l’altar principal es venera la imatge de Santa Cecília, d’alabastre, de factura gòtica amb reminiscències romàniques. Fa 1 metre d’alçada. Durant els atacs de 1936 quedà destrossada i es restaurà l’any 1988.
Festes i tradicions
La festa major se celebra el primer cap de setmana d’octubre, pel Roser, i l’anomenada festa major petita per Sant Isidre, el 15 de maig.