Tivenys
Informació general
Pel que fa a l’agricultura, hi ha un predomini clar de les terres dedicades al secà. Es constata l’augment dels fruiters de regadiu i del regadiu en general, tot i que l’olivera continua essent el principal dels productes de la terra.
La indústria és poc representativa en el conjunt de l’economia de la població. Destaquen algunes empreses dedicades als materials de construcció i a les gasoses. Com a indústria tradicional, es troba la terrisseria.
Llocs d’interès
La Farinera
La farinera, o fàbrica dels germans González, està situada prop de l’assut, i per sota seu, hi passa el canal de l’esquerra de l’Ebre. Aquesta fàbrica es dedicava a la fabricació de la farina, i el que feia era aprofitar el corrent d’aigua del canal per moure les rodes que trinxaven el blat que després passava a ser farina. Servvia per al mateix molí que hi ha a l’altra banda de l’assut, a la part de Xerta.
Com a anècdota tenim constància d’algunes disputes entre els amos de la fàbrica i l’ajuntament. Tot va comenár quan l’Ajuntament de Tortosa era el propietari del molí de farina de l’assut, al costat del qual hi havia estaques i malesa per on saltava l’aigua sobrant. EL 17 de novembre de 1843, aquest ajuntament va concedir als pagesos de l’horta de l’assut un permís per construir una roda hidràulica per tal d’aprofitar aquesta aigua. El primer maig de 1855, Mariano González compra el molí, tot i que estava derruït. Aquest va reconstruir el molí i va retornar l’aigua sobrant cap al molí, fet que va fer reaccionar l’alcalde de Tivenys demanant-li que tornés l’aigua a la roda. González s’hi negà. Tot va quedar parat fins que González va aixecar un mur per eviat que anés aigua a la roda, i els pagesos es quedaren sense ni gota d’aigua. Aquesta disputa va passar pel jutjat de Primera Instància de Tortosa, per l’Audiència de Barcelona i, finalment, al «Consejo de Estado», que donà la raó a l’Alcalde de Tivenys el 27 de març de 1862.
Actualment pertany a la comunitat de regants Sindicat agrícola de l’Ebre.
Sant Miquel de Tivenys
Té planta de creu amb cúpula octogonal i torre campanar a un lateral de la façana principal. A la façana, la porta d’entrada està emmarcada per dos pilastres massisses de pedra, cornisa i fris, sobre el que s’obre una fornícula. Hi ha una obertura rectangular entre les falses columnes i ornaments de l’època. El capcer acaba en motllures curvilínies.
L’interior presenta tres naus, amb cúpula sobre tambor octogonal amb buits rectangulars, sobre el creuer de la creu grega, donant llum zenital. Cor elevat sobre la porta d’accés, que ocupa tota la primera nau, sobre arc carpanell. S’observen diversos tipus de voltes. Presenta decoracions barroques policromades.
L’edifici presenta molt pocs buits laterals. Les cobertes són de teula àrab. Els paraments són arrebossats. La torre, de considerable alçada, és de forma octogonal, rematada per teulada.
Sant Isidre de Tivenys
Aquest edifici, d’origen religiós, que havia estat un temple, és relativament petit, d’una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó.
La façana presenta porta d’accés central amb carreus i arc de mig punt adovellat (a l’arquivolta té un rebaix de forma rectangular). A sobre hi ha una mènsula de pedra, d’estil gòtic, amb escut on és esculpida una pinya, posteriorment sense estàtua, resguardada per una mena de coberta a dos vessants sobre arc, a manera de dosseret. Entorn d’aquests elements, la façana presenta quatre buits disposats simètricament a ambdós costats de l’eix central. El capcer és en punta, a dos vessants, com la coberta (anteriorment corbat).
La cantonada i la cornisa lateral són de carreus. L’interior és totalment reformat, posteriorment habilitat com biblioteca municipal.
Festes i tradicions
El 17 de gener Tivenys celebra la festa de Sant Antoni Abat; la festa major té lloc el 29 de setembre i és dedicada a sant Miquel.