Tiurana

Tiurana
Escut_Tiurana


Tiurana


Informació general

L’economia del municipi s’ha basat tradicionalment en les activitats agràries. Les terres de conreu més riques eren les de regadiu, que es trobaven a la plana propera al Segre, la qual ha estat inundada. Hi passava un petit canal que prenia l’aigua del riu a tramuntana de Can Bella, o la Bella, al nord del terme. Els principals conreus són els cereals (blat, ordi) i els fruiters (pomeres, pereres). La ramaderia, que es centrava sobretot en el bestiar porcí, va patir una forta davallada en la dècada del 1990.
El municipi queda comunicat amb els termes veïns bàsicament per camins i pistes veïnals.


Llocs d’interès

El Pantà de Rialb
El Pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada creat per una presa situada entre els municipis de Tiurana i la Baronia de Rialb, i que s’estén pels dos termes al nord-est de la comarca de la Noguera, i Bassella, Oliana i Peramola a la de l’Alt Urgell.
Tiurana va ésser la població que va quedar totalment sumergida sota les aigües d’aquest pantà,però a l’any 2007 va ressorgir el nou poble.

Mare de Déu de Solers
Mare-de-Déu-de-SolersL’ermita-santuari està situada al cap d’un serrat, a 640 metres d’altitud, des d’on s’albira un extens panorama, des de la Serra del Montsec fins a la muntanya de la Bòfia; i més proper, els veïnats de la Serra de Rialb i Politg, les masies de cal Daniel de la Serra i la Pedra, de la Baronia de Rialb, i al fons el turó de Montmagastre. Als seus peus, les aigües del pantà de Rialb, que cobreixen tota l’horta i els pobles de Tiurana (antiga) i Miralpeix. La Mare de Déu de Solers, és la patrona de Tiurana. L’edifici de l’ermita sembla ser del segle XVI, amb posteriors ampliacions que es daten entre els segles XVII i XIX.
L’església és de regulars dimensions, d’una nau, decorada amb pintures d’estil barroc, com també l’altar major. A la dreta de l’església, i formant un mateix cos amb l’edifici, hi ha la casa de l’ermità. Consta de planta baixa, on hi ha els estables, i dues plantes superiors com a habitatge; fou habitada fins a l’any 1950. L’estiu de 1982, es varen dur a terme treballs de reparació i consolidació dels edificis annexos de l’església, com en la casa de l’ermità i a les dependències de l’antiga confraria de la Mare de Déu.

Sant Ermengol de Tiurana
L’església s’assenta sobre un penyal de roques, al cap de la carena del serrat de les Moles, al marge esquerre del Segre i al sud-oest de l’actual nucli de Tiurana. Domina el sector de més amplada de l’embassament de Rialb, just on es situava l’antiga Tiurana, ara desapareguda sota les aigües.
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per un arc toral que arrenca de dues pilastres rectangulars coronades per impostes esculpides. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc toral, que fa d’arc triomfal i que és resolt de la mateixa manera que l’arc toral que reforça la volta. Al mur de migdia s’obre la porta d’accés, resolta en arc de mig punt. També hi ha dues finestres de doble esqueixada. A l’oest hi ha una finestra geminada amb una columna central de capitell mensuliforme, semblant a la que hi ha a la propera església de Sant Silvestre de Serralta (Oliola). Tot i que l’edifici presenta una geometria regular, la cantonada sud-oest té un reforç interior que suporta una mena d’arc toral o volta excèntrica de la qual es desconeix el sentit. No sembla estar basada en cap procés constructiu com la de Sant Urbà de Montclús (Les Avellanes i Santa Linya), església que té l’angle de la nau esbiaixat. Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació i l’aparell és format per carreus petits de pedra sorrenca, ben escairats sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars, amb un acabat molt més rústec a l’interior, especialment a la volta.


Festes i tradicions

La població celebra en la festa major, el primer diumenge de setembre, i l’aplec del Dilluns de Pasqua, que ja es venia celebrant tradicionalment al santuari de Solers.