Terrassa
Informació general
L’agricultura ha esdevingut un sector poc important en el marc econòmic local. Pel que fa a l’activitat ramadera, aquesta també ha anat perdent pes, sobretot al llarg del decenni del 1990 durant el qual només augmentaren el nombre de caps de bestiar boví i l’aviram. Des del segle XIX la història de Terrassa ha estat estretament lligada a la indústria i, en especial, al sector tèxtil llaner.
Hi ha mercat setmanal el dimecres. Des del segle XIX la història de Terrassa ha estat estretament lligada a la indústria i, en especial, al sector tèxtil llaner.
Entre les nombroses fires que se celebren durant tot l’any cal destacar Expo-Cerimònia, el primer cap de setmana de febrer, que exposa productes i serveis per a casaments, bateigs i comunions; Vallès Habitatge, al març, amb una oferta de productes immobiliaris en general; Fira de la Innovació Tecnològica, que se celebra cada dos anys el segon cap de setmana d’abril; Fira del Vehicle Nou i d’Ocasió, el primer cap de setmana de juny o Expo-Vallès, de caràcter multisectorial, el tercer cap de setmana d’octubre.
Pel que fa a les comunicacions, Terrassa està connectada amb Barcelona mitjançant les autopistes C-58 i C-16, que conflueixen a migdia de la ciutat per continuar vers Manresa i l’Eix del Llobregat (C-55). Passen per Terrassa diverses carreteres locals que comuniquen els diferents nuclis de població, com la carretera N-150 de Terrassa a Sabadell i altres com la carretera de Terrassa a Matadepera, la de Terrassa a Rellinars, la carretera Terrassa-Viladecavalls-Olesa de Montserrat o la de Terrassa a Rubí, entre d’altres. Disposa també d’una estació de ferrocarril de la línia que va cap a Manresa i Lleida (RENFE) i una altra dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Llocs d’interès
Casa Alegre de Sagrera
Aquesta casa va ser la residència de la família Sagrera, una de les més notables de Terrassa des del segle XVIII. Va resultar molt malmesa durant la Guerra del Francès. D’aquesta primera casa només en resten tres estances de la primera planta, que conserven la decoració original. L’any 1910, els propietaris Francesc Alegre Roig i Mercè de Sagrera van encarregar la reforma de l’edifici a Melcior Viñals tot i que sembla que també hi va participar Puig i Cadafalch en alguna part del projecte, com la tribuna de ferro forjat i vidres emplomats. També hi va col·laborar Alexandre de Riquer, obra del qual són les pintures del menjador, Joaquim Vancells i Pere Viver. Des de 1973 és propietat municipal i forma part del Museu de Terrassa.
Mercat de la Independència
L’edifici va ser projectat per Antoni Pascual l’any 1904, quan era arquitecte municipal. Destituït el 1906, l’obra va ser continuada per Melcior Viñals i es va enllestir l’any 1908. Està format per tres naus que conflueixen en forma de ventall en un cos central més elevat, d’estructura metàl·lica, que serveix de llanterna. La coberta és sostinguda per 50 columnes de ferro colat. L’esperit modernista es fa palès sobretot al treball de forja de les portes.
Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (conegut amb l’acrònim MNACTEC) va ser impulsat per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya a partir de 1976. Tres anys després es va crear l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya i el 1982 la Generalitat va adquirir la fàbrica Aymerich, Amat i Jover , antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu. En la gran sala de l’antiga nau de producció hi ha les exposicions permanents Enérgeia, La Fàbrica Tèxtil, Homo Faber i El Transport. Dins del mateix museu, a més, hi ha una exposició permanent anomenada Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria.
Festes i tradicions
Pel gener se celebra la festa de Sant Antoni Abat amb la passada dels Tres Tombs.
La festa major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere, el 29 de juny, en honor als sants patrons de la ciutat: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí.
Cal destacar la festa de Carnaval terrassenc.