Tavertet

Tavertet
Escut_de_Tavertet


Tavertet


Informació general

Pel que fa l’economia, bona part de la població treballa en el sector dels serveis i en l’agrari. La superfície de conreu no és la més destacada, ja que tenen més importància les superfícies de pastures permanents i el terreny forestal. Els pirncipals conreus són el farratge i els cereals (ordi). D’altra banda, la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví.
Una carretera local uneix el poble de Tavertet amb el poble de Santa Maria de Corcó, on connecta amb l’antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot.
Altres pistes i camins comuniquen els diferents indrets del terme.


Llocs d’interès

Sant Cristòfol de Tavertet
Sant_Cristòfol_de_TavertetConsta de diversos cossos afegits a la construcció primitiva, que era d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular que s’alça a frec d’un dels cingles de Tavertet. Les parts afegides són un perllongament de la nau vers a ponent, on es bastí el campanar de planta quadrada; una nau lateral al cantó de tramuntana, coberta amb arqueria gòtica i una capella de planta quadrangular al cantó de migjorn, prop del presbiteri. L’absis, que és la part més antiga, és cobert amb volta de quart d’esfera i té planta semicircular, amb tres finestres absidals de doble esqueixada, situades al centre de cadascuna de les tres bandes que apareixen a l’exterior separades per lesenes i que són desiguals. La banda situada a tramuntana té una sèrie de cinc arcs cecs, la central en té tres i la situada cap a migjorn en té quatre. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals que la divideixen en quatre trams. El portal es troba a migdia i és adovellat, amb dovelles de grans dimensions. En aquest mateix costat hi ha dues finestres de doble esqueixada d’origen clarament romànic mentre que la del presbiteri és posterior. L’aparell de l’absis és de carreuons irregulars però ben travats i força junts, mentre que a la resta de la nau l’aparell té uns junts gruixuts de morter de calç. A l’exterior els aparells són força barrejats, predominant el que té els junts gruixuts. Tot i la seva heterogeneïtat, presenta un cert aspecte unitari, en el que predominen els modes característics de l’arquitectura osonenca del segle XI. La pica beneitera que es conserva a l’interior és, probablement posterior a l’època romànica.

Torre de la Vall
Masia del segle XVII, adossada a una antiga torre de guarda i defensa, funció que corrobora l’indret on fou bastida, al nord del poble, on es domina tot l’entorn. És original dels segles XIII-XIV. La base sembla ser del segle XIII, i la resta del XIV. En documents antics, es cita la Torre de la Vall com si hi hagués dues cases com a mínim, que semblaria haver constituït el primer nucli habitat de Tavertet. En aquest indret s’han trobat també restes de la vila romana.
Conjunt format per una torre de defensa medieval i una masia del segle XVII. Són dos volums ben diferenciats, però formen un conjunt compacte edificat damunt d’un rocam d’uns 3 m, que li serveix de primera defensa. La torre té la planta quadrada (5 x 5 m), uns 20 m d’alçada i els murs de 100 cm de gruix. Originàriament tenia unes portes a la façana sud, convertides posteriorment en finestres, que donaven entrada per l’exterior. Una part de les obertures són cobertes per la masia. Està formada per cinc pisos, la coberta i els merlets del terrat. La planta baixa està afermada directament a la roca, és molt reforçada, no té obertures i es cobreix amb volta de canó apuntada. La masia està annexada a les façanes sud i oest. És coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia, i la seva planta està totalment condicionada per la forma del rocam. S’ha restaurat molt i hi ha finestres d’altres construccions. Té una galeria annexada a la primera planta. A la façana nord, hi ha un petit balcó. Totes les obertures tenen els emmarcaments de pedra picada. A la façana principal hi ha una finestra amb la data 1667.

Església de Sant Miquel de Sorerols
Edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre mitjançant un ample plec i el presbiteri està aixecat dos esglaons de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. La nau ha estat coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals col·locada a plec de llibre. Sembla que la seva construcció es realitzà en dues fases molt properes en el temps.
Exteriorment, l’absis és decorat amb arquets cecs en sèries de tres entre lesenes i s’hi obren tres finestres de doble esqueixada. Aquesta decoració s’estén a la meitat de llevant dels murs de migjorn i de tramuntana, mentre que la meitat de ponent és nua d’ornamentació.
La porta d’entrada, molt senzilla, amb les dovelles de l’arcada refoses i remarcades amb dues filades de pedres planes. Davant l’església hi ha un tancat que correspon al cementiri. Coronant la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya amb dos arcs i coberta de lloses.
L’aparell de l’edifici ha estat fet amb petits carreus desbastats i escairats, travats amb abundant morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars, de manera molt ordenada.
Per la seva estructura i decoració, cal situar la seva construcció, en les dues fases, dins la segona meitat del segle XI, segons els models de l’arquitectura llombarda.


Festes i tradicions

Les principals festes que se celebren al poble de Tavertet són els Goigs del Roser i la Rifa dels Ous, per Pasqua, la festa major el darrer diumenge del mes d’agost i l’aplec a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols el segon diumenge de setembre, celebració iniciada el 1975.