Tavèrnoles
Informació general
Les activitats dedicades als serveis i al sector primari ocupen gran part de la població. A causa dels factors orogràfics, només es conrea aproximadament un quart de les terres municipals, dedicades principalment al conreu de (ordi) i el farratge. D’altra banda, es destaca l’activitat ramadera, amb un bon nombre de granges esparses, que es dediquen sobretot a la cria de bestiar porcí i boví; la cuniculicultura va tenir cert desenvolupament durant la dècada del 1990. Per altra banda, el municipi té un bon atractiu natural i monumental que ha impulsat algunes iniciatives encarades a l’agroturisme, com diverses residències casa de pagès.
Llocs d’interès
Castell de Savassona
El castell, estratègicament situat a 611 metres d’altitud, fou renovat als segles XVII i XIX i encara és habitat. Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l’interior de l’edifici.
El Castell de Savassona està documentat d’ençà l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini de la mateixa família. Posteriorment, en no tenir sense descendència directa, el castell fou venut a Ramon de Vilanova, castlà del Brull. Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció de Bernat de Cabrera.
Santa Margarida d’Ardola
L’església apareix documentada l’any 1064. Aquesta església fou una capella rural que serví per al culte dels habitants de la contrada de l’antic terme del castell de Savassona, al lloc d’Ardola. L’any 1936 fou abandonada i paulatinament s’anà degradant fins que vers l’any 1945 s’ensorrà. De l’edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau. La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent que avui també és esfondrat. La volta deuria ésser de canó, encara ara deixa veure una part de la seva arrencada. La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible. El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent, actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior.
Sant Esteve de Tavèrnoles
És una bonica construcció i un bon exemple de l’arquitectura llombarda. Té una sola nau amb absis semicirculars a l’est, un campanar de torre al costat sud, i a la banda nord, dues capelles adossades. L’absis és ornamentat per un fris de finestres cegues que formen sèries de cinc entre lesenes. La mateixa decoració s’estén pels murs laterals de la nau, però en aquest cas coronats per un fris de dents de serra. L’absis té, a més, tres finestres de doble esqueixada que, amb d’altres distribuïdes als costats de la nau, completen la il·luminació de l’edifici.
Adossat a la façana del sud, prop de l’antiga porta tapiada, hi ha el campanar. Té planta quadrada i dos pisos d’alçària construïts sobre un alt sòcol que arriba fins al ràfec de la nau. El sòcol no té ornamentació però s’hi veu alguna espitllera. El segon pis i el tercer són coronats per un fris de dents de serra i tenen finestres biforades separades per una columneta amb capitell en forma de mènsula, que queden emmarcades per tres arcuacions cegues entre lesenes. Internament, la part superior del campanar és coberta per una volta. No hi ha escala, de manera que s’hi accedeix per la coberta de teules de la nau. La coberta del campanar i la de l’absis són fetes amb lloses.
A l’oest trobem la porta actual, barroca, que ens porta a l’interior de l’edifici on destaquen els diferent tipus de coberta: la de la nau és de volta de canó, la de la capella lateral propera al presbiteri és de quatre punts i la de l’altre capella, de canó amb falses llunetes. A l’oest hi ha un cor que és relativament modern.
Festes i tradicions
La festa major de Tavèrnoles s’escau el primer diumenge del mes d’agost, i a més, se celebra tradicionalment la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, i la festa de Sant Galderic, el 15 d’octubre.