Talamanca

Talaman
Escut_Talamanca


Talamanca


Informació general

Bona part del terme és formada per boscos de vegetació natural, pins i alzines. El sector que encara es conrea és dedicat a blat i fruiters. La vinya i l’olivera, abans predominants, han desaparegut.
La ramaderia tampoc no és gaire desenvolupada. No es coneix l’existència de cap altra indústria fora d’algun molí fariner i algun teixidor casolà, sense, però, formar mai cap gremi ni entitat.
Travessa el terme una carretera local que uneix el nucli de Talamanca amb Navarcles, d’una banda, i amb Mura i Terrassa de l’altra.


Llocs d’interès

Castell de Talamanca
De l’antic castell de Talamanca en resten sols un tros de torre molt restaurada i modificada i algunes restes de murs arrapats al penyal on s’alça la torre. Aquesta presenta una forma circular coronada amb merlets que respon a l’estructura antiga.
Sota la torre i el penyal s’aixeca un edifici conegut amb el nom del castell, fortament emmurallat. L’edifici del castell va ser construït pels marquesos de Castellbell al segle XVIII. Per alçar-lo s’aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l’antic castell, que havia quedat destruït a la Guerra de Successió.
El mirador de Talamanca, situat als peus del castell, hi ha una visió panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla pròxim a la riera de Talamanca. Les vistes són magnífiques i permeten distingir perfectament les zones que ocupaven cada un dels exèrcits, a banda i banda de la riera de Talamanca. Més enllà, estenent-se fins a dos quilòmetres en una franja de terreny muntanyós, hi ha l’espai on tingueren lloc la majoria dels combats i on es troba la casa de Mussarra, lloc en el qual es van instal·lar les tropes borbòniques. Al mirador mateix hi ha un monument en memòria a l’exèrcit català que lluità en la batalla de Talamanca i panells informatius amb informació sobre la fets.

Santa Maria de Talamanca
Santa-Maria-de-TalamancaLa seva planta originàriament era d’una única nau de creu llatina. S’amplià amb dues capelles de forma que l’església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció. La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.L’aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l’edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l’església. El campanar és de tipus torre, tot i que originàriament era d’espadanya. La decoració exterior és molt simple: cal destacar la portalada, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i l’absis. La portalada és senzilla, sòbria i elegant.
Estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. Cal destacar a l’intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal. Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la derta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l’exterior. el capitell de l’esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l’anterior. Les fulles del primer pis no es corben cap a l’exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement.
A l’interior, destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca està situat dins un arcosoli al creuer del temple. Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària.
A la tapa de doble vessant, trobem l’estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta. Té els braços creuats sobre l’estómac i aquests embolcallen l’espasa de cavaller amb l’escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d’ulls tancats, en actitud d’etern repòs.

Creu de l’Era
És una creu de ferro forjat de reduïdes dimensions. Té com a pedestal una ara de pedra, molt senzilla, que consta de dos blocs tallats disposats formant taula. La creu presenta els tres braços superiors amb els extrems patats, a manera de secció cilíndrica i està desplaçat de l’eix vertical central. Aquest braç s’inserta directament damunt la taula de pedra.
Durant el segle XVII, amb la recuperació demogràfica del nucli, Talamaca s’eixamplà en el que s’anomenà «El Raval». En aquest moment es construïren cases fora de l’entorn immeditat del castell i de l’església i més endavant, durant el segle XVIII s’acabaren de configurar els carrers anomenats Nou i del Padró. És llavors quan es devia construir també la creu de terme que estava situada al mig d’un camí. La creu prenia importància el dia de la festa del terme, quan el capella pujava, seguit de tot el poble, a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. Aquest dia coincidia amb la Segona Pasqua quan a més del terme es beneïa cada portal de cada casa del poble amb aigua beneïda i sal per allunyar qualsevol mal.


Festes i tradicions

S’hi celebra la festa major el dia 15 d’agost.