Soses
Informació general
La terra conreada ocupa gran part de la superfície municipal, i el regadiu representa la major part de la zona de conreus, amb predomini dels arbres fruiters, especialment presseguers, pereres i pomeres. El segon conreu més destacat són els cereals sobretot l’ordi i el blat. Amb menys dedicació s’hi fan conreus farratgers i una mica d’olivera.
La ramaderia augmentà substancialment durant la dècada de 1980, però tot i aquest augment, durant la de 1990 quedà una mica estancada. Prengué major importància la ramaderia de granja (aviram i conilles mares) i per primera vegada es comptabilitzaren ruscs al terme.
El mercat setmanal és el dilluns. El terme disposa d’establiments d’allotjament.
Llocs d’interès
Sant Llorenç de Soses
Església d’una sola nau feta de carreus grans i ben escairats, a la vista. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té una torre amb un rellotge als peus, al costat esquerre de la porta d’entrada. Aquesta, d’arc de mig punt amb un escut a la clau central, té una petita escalinata al davant. La porta està flanquejada per unes pilastres adossades que al davant tenen una columna. Sostenen un entaulament amb un frontó triangular partit per la part superior. La façana és molt simple, amb el campanar quadrat en un angle. S’hi poden apreciar les diverses campanyes constructives: apareixen diferents arcs que avui resten cegats, així com diversos tipus de carreus a les zones més altes. El coronament, irregular, és resseguit per una cornisa.
Poblat Ibèric del Gebut
A la partida de Gebut, sobre un tossal, proper a la carretera de Seròs i trobem les restes del poblat iber de Gebut.
S’han dut a terme diverses excavacions per tal de consolidar el jaciment, i a partir d’aquestes es pot afirmar que el poblat correspon als anys 650 i el 50 aC.
Actualment hi podem veure una sèrie d’habitatges de planta rectangular arrenglerats al llarg de dos carrers, enllosats amb pedres planes sense treballar, i una cisterna central. Antigament hi havia una mena de claveguera per a la recollida d’aigües, en l’actualitat molt degradada.
La part nord- oest presenta una petita elevació amb habitatges rectangulars, la qual podria formar una mena d’acròpolis. A la part oest es poden veure encara restes d’una fortificació feta amb pedres de grans dimensions.
A tot el jaciment s’hi observa un important estat de destrucció amb capes de cendra i argila.
Els materials que hi han aparegut són característics de l’època ibèrica plena: ceràmica pintada de tipus kalathos, urnes globulars, Campaniana A i B, ceràmica de vernís roig ilerget en oenochoes, etc.
També han aparegut diversos fragments de petites estatues d’argila, entre ells un déu Bes, bronzes, agulles, fragments d’espases, monedes i ceràmiques a mà, i molins de mà barquiformes, plans i circulars.
La presència de ceràmica romana hem de relacionar-la amb la propera vil·la romana de Gebut B. Per les seves característiques, Gebut constitueix un gran exemple del desenvolupament de la cultura ibèrica a les terres de Lleida, alhora que és un dels conjunts monumentals d’aquesta època a Catalunya.
Val a dir que el poblat encara no ha estat excavat en la seva totalitat, la qual cosa fa pensar que podria aportar molta més informació encara.
Festes i tradicions
El dissabte proper al 9 de febrer, festivitat de Santa Apol·lònia, les noies d’edats properes als quinze anys (les apol·lònies) organitzen cercaviles i activitats lúdiques. L’Associació cultural de Dones organitza un sopar per a celebrar el dia de Santa Àgueda.