Savallà del Comtat

Savalla_del_Comtat
Escut_Savallà_del_Comtat


Savallà del Comtat


Informació general

El terme comprèn els nuclis de Savallà del Comtat, cap de municipi, i l’agregat de Segura.
Més de la meitat del terme és ocupada principalment per garriga i algunes hectàrees de bosc, però l’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, dedicada gairebé tota al secà. Els principals conreus són els cereals, sobretot blat i ordi; hi ha algun petit sector de vinya i el regadiu es redueix a alguns horts per a l’autoconsum situats a la banda esquerra del Riu Corb. Part de la població treballa en les indústries de Santa Coloma de Queralt i s’ocupa de la terra els caps de setmana. Pel que fa a la ramaderia, cal esmentar el bestiar porcí i l’oví.
És travessat per la banda oriental per una carretera local que, procedent de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Guimerà, passa per Savallà i va a Conesa; per la part occidental circula la carretera local que ve de Rocafort de Queralt, passa per Conesa (on s’ajunta amb la carretera anterior), per vora Segura i es dirigeix vers Albió i Cervera. Una via menor enllaça Savallà amb Segura.


Llocs d’interès

Nucli de Savallà
El petit nucli de Savallà del Comtat s’estén esglaonat pel turó que corona el seu malmès castell. El lloc està documentat des de l’any 1043, amb el nom d’Avellano. En l’actualitat és un llogarret acollidor, amb les cases de façanes de pedra, ben restaurades, algunes ben antigues, tal com palesen alguns dels seus portals, amb dates inscrites del segle XVII. L’estampa del poble té com a contrapunt la gran torre de comunicacions instal·lada molt a prop del castell.

Església de Sant Pere
Savall_del_Comtat_Església-de-Sant-Pere.L’església va ser construïda sobre una anterior romànica de la qual no en queda cap vestigi i només es conserven alguns elements litúrgics. L’edifici té una coberta de dos vessants. La façana principal és senzilla, amb una portalada adovellada amb una dovella central més gran on hi ha gravat l’escut de sant Pere (amb les claus i la tiara papal) i la data de consagració, l’any 1786. El campanar destaca per la seva planta quadrada amb merlets triangulars.
Aquesta parròquia va pertànyer al Bisbat de Vic fins a l’any 1957 i junt a la de Santa Coloma de Queralt en aquest any passaren a l’Arxidiòcesi de Tarragona.

Nucli de Segura
El nucli de Segura constitueix un petit agrupament de cases formades a redós del seu antic castell, ara gairebé derruït. Al carrer Major, on hi ha l’església de l’Assumpta, és on s’apleguen les cases més antigues del poble, del segle XVII, algunes ben restaurades mentre que d’altres s’han esfondrat i han deixat només alguna petjada del seu antic esplendor.


Festes i tradicions

La festa major de la població s’escau a l’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Roser.