Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa-Eulàlia-de-Riuprimer
Escut_de_Santa_Eulàlia_de_Riuprime


Santa Eulàlia de Riuprimer


Informació general

L’agricultura, tot i ésser molt important, no és la principal font econòmica. Tot i així, els conreus més rellevants són els cereals (blat, ordi, civada) i el farratge. La ramaderia ha mantingut, en conjunt, una tendència ascendent que ha afavorit l’aparició d’infraestructures paral·leles. Hi predomina la cria de bestiar porcí, boví i l’aviram alhora que també és destacable l’oví. Respecte al sector industrial, el 1765 ja hi ha notícies de l’existència de telers i d’un forn de calç. La renovació del poble ha estat possible principalment a la instal·lació de la indústria tèxtil, tot i que també hi ha d’altres empreses com fusteries, forges i empreses de construcció.


Llocs d’interès

Castell de Torroella
Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. Tots dos topònims es documenten a partir del 904 com a vall de Santa Eulàlia i la Torroella. A partir del 1099 apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any, el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant Pere de Vic. Les notícies posteriors indiquen que el tingueren successivament infeudat a diverses famílies, així, el 1130, Bernat de Talamanca cedí a Pere Udalard de Sentfores el castell de Torroella. Per damunt dels Talamanca hi havia el bisbe de Vic com a senyor eminent. Així consta en alguns juraments de fidelitat com el que féu Guillem Bernat de Manlleu a la mitre de Vic. Tant els Talamanca, com els Manlleu i després els Malla, no perduraren gaire en el domini del castell.
Posteriorment, el bisbat concedí el castell a famílies poc rellevants i el 1367 ja no era clar si era un castell o un mas i si havia de fer serveis militars com a castell o no.
Actualment, és un gran mas fortificats dels segles XV-XVI i té com a característiques una cara o cap de moro esculpida sobre el seu portal adovellat i alguns finestrals amb arcs conopials de tradició gòtica. La sala del casal té portals amb interessants motllures gòtiques i al sostre hi ha tortugues o plaques de guix molt motllurat que formen com un teginat. A despit del seu caràcter de masia, l’edifici deixa entreveure la seva antiga importància com a centre civil del terme.
Al costat d’un petit puig es troben les restes de murs o fonaments de construccions medievals.


Festes i tradicions

Santa Eulàlia celebra la festa major d’hivern el 10 de desembre i la festa major d’estiu, el primer diumenge de setembre. A més, l’any 1997 es recuperà la Festa del Batre, que té lloc durant el mes d’agost, on gran part del poble participa en la sega del blat i la posterior tasca de fer garves (recol·lecció d’espigues de blat entrelligades formant un boc). A més, es fa també una trobada de tractors antics.