Riudoms
Informació general
El sector primari ha tingut un pes important, tot i que els darrers anys del segle XX la crisi avellanera va provocar problemes en el sector agrícola amb la subsegüent repercussió a la resta de l’economia local. El 1956 es creà la Cooperativa Agrícola. La major part de les terres llaurades corresponen a terrenys de regadiu, possible gràcies al pantà de Riudecanyes, del qual es beneficia des del 1917.
La indústria mostra un cert dinamisme, afavorit en part per la proximitat de Reus i la disponibilitat de terreny. Destaquen els sectors farmacèutic, de matèries plàstiques, arts gràfiques i alimentari.
Llocs d’interès
Sant Jaume de Riudoms
Sant Jaume de Riudoms és una església dedicada a Sant Jaume el Major. D’estil renaixentista, construïda a cavall dels segles XVI i XVII, està protegida com a bé cultural d’interès local.
Església de gran amplada, d’una nau amb capelles laterals, i capçalera poligonal. Façana molt singular, amb columnes clàssiques flanquejant la porta i dos pisos de fornícules, buides d’imatges. Cobertes de creueria quatripartites i estrellades. Gran capella del Santíssim, al costat de l’evangeli. El campanar, als peus, resta inconclòs. Obra renaixentista important.
Cal Gallissà
Edifici refet amb materials antics reaprofitats de la casa que hi havia anteriorment al mateix lloc. La reconstrucció va ser duta a terme per l’arquitecte Francesc Adell i Ferré. L’element més destacable són les finestres de tipus gòtic, del segle XVI o XVII. Originàriament, la finestra de la cantonada estava ubicada damunt de la porta principal. El mirador de la planta noble es va formar amb les dues portes que donaven accés al pati, i a un cafè que hi havia hagut a la planta baixa. A les llindes hi ha decoracions amb escuts que porten ferradures de cavall
Festes i tradicions
Les festes més arrelades de la població, de les quals es troben referències en documents del segle XVII, eren les del Corpus, molt lligades amb els barris; tenien probablement un origen ritual lligat a la sega, amb jocs, balls, àpats, enramades i processons al·legòriques i focs d’artifici. Tradicionalment la seva celebració tenia lloc dins els vuit dies que precedeixen el Corpus; es van deixar de celebrar els anys seixanta i, si bé es recuperaren ocasionalment, van ressorgir el 1988, amb la confecció de catifes de flors. Pel maig se celebra la festa de les Santes Relíquies, en honor de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç, festa documentada des del 1619. Al juliol s’escau la festa major de Sant Jaume i per Sant Sebastià té lloc la festa major d’hivern. Finalment, al novembre s’escau la festa major del beat Bonaventura Gran. Cada cinc anys els carrers s’engalanen i es munten passos sobre la vida del beat.