Puigcerdà

220px-Escut_de_Puigcerdà.svg

 

PUIGCERDÀ

Puigcerdà està situada en els Pirineus catalans i esdevé un punt clau pel visitant. Amb una extensió de 18.58 Km2 i a 1.202m d’altitud, el terme municipal comprèn no només la Vila de Puigcerdà, capital de la comarca de la Cerdanya, sinó també les poblacions d’Age, Vilallobent, Rigolisa i Ventajola. La seva població sobrepassa dels 9400 habitants i, donat el seu caràcter de Vila fronterera i turística, fa que es dupliqui aquesta xifra tant a l’estiu com a l’hivern, degut a que és una vila visitada tant per persones de Catalunya i d’arreu de tot l’estat i del món. La seva situació privilegiada i la proximitat a la frontera francesa li donen una gran mobilitat cap a les pistes d’esquí de la Molina, Masella, Alta Cerdanya i Andorra. Els sectors econòmics més forts són el comerç, l’agricultura i la ramaderia,  juntament amb el sector turístic

Turisme cultural

Puigcerdà és un poble amb una gran varietat d’elements turístics per gaudir. Un poble nascut al nord de Catalunya on es pot respirar un aire fresc i natural. Un dels elements campanarcaracterístics d’aquesta vila és el Campanar de Santa Maria. Es tracta d’una església gòtica, destruïda a pic i pala l’any 1936. Era un temple d’origen romànic tot i que la major part de l’obra havia estat bastida al segle XIV en estil gòtic. Ocupava pràcticament tota la plaça. Tenia tres naus i un magnífic portal amb arquivoltes ogivals en degradació. De tot el conjunt només es va salvar el campanar, que ha esdevingut un dels símbols de Puigcerdà. La base, de planta quadrada, pertany a l’obra gòtica. Formava una mena d’atri davant d’una de les portes del temple, la qual encara es pot admirar, juntament amb la rosassa. La part superior del campanar, vuitavada, va ser construïda entre 1737 i 1776.

Un altre espai molt important dins de Puigcerdà és el seu estany i el parc de Schierbeck. La seva construcció es remunta al segle XIII. Alimentat per la sèquia de Puigcerdà, ha estat un gran subministrador, tant pel regadiu com per la neteja del clavegueram i per fer front als incendis. Hi ha un espai de pesca infantil i s’hi pot veure ànecs, cignes i peixos. El recorregut és senzill, circular i molt planer. Tot el llac es troba rodejat d’arbres. És un lloc ideal per anar en bici o per passejar amb al família. Durant la passejada poden observar vil·les on es respira la petjada del passat, de la burgesia barcelonina que estiuejava en aquest indret.

estany

El parc Schierbeck, que trobem al costat del llac,  va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsul de Dinamarca, German Schierbeck, de qui pren el nom.Es va inaugurar el 1925 i va ser remodelat el 1992. La passejada pel jardí botànic és molt agradable i hi podreu trobar una zona de jocs infantils.

Uns plats per llepar-se’n els dits

peraLa gastronomia de Puigcerdà recull el millor de la cuina de la Cerdanya, una gastronomia marcada pel seu paisatge i el seu clima d’alta muntanya, així com per la seva proximitat amb França. Tant pels seus productes autòctons distintius de la població com per la seva qualitat hi trobem la pera de Puigcerdà. Els forts contrastos de temperatura entre el dia i la nit donen caràcter a aquest tipus de pera, fent-la més sucosa i dolça. La pera de Puigcerdà presenta un color verd clar amb coloració vermella per insolació  i la seva polpa és fina .

Però sens dubte, la recepta estrella de Puigcerdà és el Trinxat, elaborat amb patata, cansalada i cols autòctones de la Cerdanya ( cols d’hivern). Cal destacar que, al febrer, setrinxat celebra la Festa del Trinxat de Puigcerdà . En ella, el visitant pot degustar el plat d’origen. Per acabar de conèixer i gaudir de la cuina de la Cerdanya al complet, els restaurants de Puigcerdà ofereixen la possibilitat de degustar una àmplia carta de plats i productes típics de la zona, com els embotits de la Cerdanya , la vedella dels Pirineus, els naps de Talltendre, l’ànec amb peres …

Tot això, sense oblidar les seves postres i dolços típics: la coca especial de la Cerdanya , que barreja pa de pessic amb fruita confitada , cobert d’ametlles trinxades, o el pa de neu de la Cerdanya , un pa tou i suau , i amb crosta cruixent, que conté, a més, ametlla picada .