PORQUERES
El municipi de Porqueres està integrat per set pobles. Mata i les Pedreres al sud i Miànigues més cap a ponent que és on es concentra la major part de la població. Pumant cap a la serra de Sant Patllari es troba Pujarnol. A l’oest, Porqueres. Sobre l’Estany, a la part nodr, hi ha Usall, i envoltat per la frondosa verdor de la serra del Ginestar, trobem el poble de Merlant.
El poble de Mata es troba al sud de la ciutat de Banyoles, ocupant una superfície d’uns 5 km2, i el trobem situat entre uns 150 i 110 metres d’altitud, o sigui, entre uns 20 i uns 60 metres sota el nivell de l’estany de Banyoles. En l’actualitat, Mata concentra bona part del nucli urbà de Porqueres i un dels aspectes més destacables són les explotacions travertíniques que han tingut lloc a la zona al llarg dels temps, i de les quals n’han sorgit troballes com la del 1908 de la coneguda mandíbula de Banyoles, corresponent a un homínid.
Per la seva banda, Les Pedreres està situat al sud-est del municipi, entre Miànigues i Mata, essent el poble més jove de Porqueres. Com a element arquitectònic destacable trobaríem la seva església de Sant Joan de les Pedreres, edificada l’any 1975-1977, coincidint amb l’època en que el barri sobre el el qual estava situada s’anava formant.
Porqueres
Porqueres està situat a la riba occidenal de l’estany de Banyoles, a 182 metres d’altitud. La seva església parroquial de Santa Maria, és documentada del 906, quan estava sota la possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Posteriorment passà a formar part del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Va patir les conseqüències de les guerres que s’esdevingueren a la darreria del segle XVIII i els començaments del XIX. Pel març del 1795 -en plena Guerra Gran- els francesos atacaren aquesta contrada i van acabar retirant-se a causa d ela gran resistència robada. En canvi, durant la Guerra del Francès van ser molts els habitants de Porqueres que moriren en enfrontaments amb l’enemic.
Passejada per Pujarnol i Merlant
Arribats a Pujarnol, destacar que està situat a l’origen de la vall del Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert, conservant en bon estat l’església dedicada a Sant Cebrià, que durant anys formà part del Comtat de Besalú i l’arxiprestat de Banyoles, i una ermita molt antiga dedicada a Sant Patllari.
Per la seva banda, l’església de Merlant és d’una sola nau amb volta de punt i d’ametlla i està dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. D’origen romànic té forma de copa. La portalada és de dovella i protegida per una cornisa semicircular. Originàriament el campanar era d’espadanya, més tard es construí un cos sobre la volta que li donà l’estructura actual.
Què trobem a Pla d’Usall i Miànigues?
Doncs a Pla d’Usall cal esmentar l’església de Sant Cristòfol d’Usall, situada enmig d’un petit conjunt arquitectònic que ha estat restaurat amb molt d’encert. Destaca el tallat dels carreus de travertí i el timpà de la portalada, present també en altres esglésies de la comarca. També destaquen la Casa Traver i el Castell d’Ordis. A Usall podem trobar-hi les fonts intermitents de Cutzac i d’Espolla, estany que apareix només després d’una temporada de pluges fortes.
Acabarem la ruta a Miànigues, que amb les seves serres, turons i paisatges suaus, és diferent a la resta de pobles que formen la Porqueres actual. Miànigues compta amb un clima temperat i amb paratges de gran bellesa. Situat al sud de l’estany de Banyoles, entre les carreteres locals de Pujarnol i Camós es troba a 220 metres sobre el nivell del mar.
