Pau

 Pau

Pau és un municipi que pertany a la comarca de l’Alt Empordà. El terme municipal de Pau s’estén pels vessants meridionals de la Serra de Rodes, que es troben al costat de la plana al·luvial de la conca de la Muga, situada a la rodalia del desaparegut estany de Castelló i que està en contacte amb els Aiguamolls de l’Empordà.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, on l’antic castell de Pau esdevingué centre de la baronia de Pau.

El conjunt del municipi s’agrupa entorn de l’església i la plaça, i s’allarga pels camins que hi condueixen. Les cases, moltes d’elles de dues plantes i amb golfes o graners a la part superior, cellers coberts amb volta de pedra o de maó als baixos i terrasses adossades a les façanes sobre arcs de mig punt, conformen un conjunt de gran interès. D’altres han estat convertides en segones residències, de la mateixa manera que moltes noves construccions que s’han realitzat els últims anys en les dues urbanitzacions del poble: la Urbanització Els Olivars i La Vinya. L’ampliació de la zona urbana ha comportat un progressiu però moderat creixement del poble i del nombre dels seus habitants en els darrers temps.

L’activitat econòmica més important és l’agricultura, basada sobretot en els conreus de secà (cereals, blat de moro, farratges, olivera i vinya). El treball d’aquests dos últims, la vinya i l’olivera, queda reflectit en la cooperativa agrícola. Pel que fa a la ramaderia, el bestiar més representatiu és el vaquí, seguit de l’aviram. Aquest sector i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia agropecuària de Pau.

La construcció és un altre dels aspectes econòmics rellevants. La seva incidència es deu, en gran part, a la influència que rep dels centres turístics més pròxims.

Llocs d’interès

El seu entorn està emmarcat pel Parc Natural del Cap de Creus i pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, dels quals, Pau forma part. En aquest aspecte cal destacar el Llac de Vilaüt, ja que és un lloc habitual de niada i passada d’ocells, ja que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

El passat de Pau es remunta molts anys enrere i són mostra els monuments megalítics que trobem en el seu terme, en la serra de Rodes. Cal destacar el dolmen de la Burnau situat enmig d’una urbanització. Consta de cinc lloses de grans proporcions i dues més en la coberta. També està el del coll del bosc de la Margalla que conserva nou lloses clavades i cap a la coberta. Un altre exemple és el dolmen de les Vinyes Mortes que conserva sis lloses i una de la coberta.

Pau també va formar part del Monestir de Sant Pere de Rodes durant l’Edat mitjana. I probablement, d’aquest període és l’església de Sant Martí, dels segles XI-XIII. Podem destacar la façana, ja que té una portada formada amb cinc arquivoltes de mig punt. Les columnes sobre les quals reposa la portada estan ornamentadas amb capitells decorats amb motius vegetals i zoomorfos.

Pau també tenia un castell, que va ser centre de la baronia de Pau, i sobre el qual avui trobem una gran casa de propietat privada que rep el nom de Calç Marquès, datat del segle XVII-VXIII.

En aquest municipi també trobem una col·lecció d’eines de Salvador Comes.

Cal Frai Llàtzer / Mas de Dalt
El veïnat de Vilaüt és un petit nucli habitat que limita amb el terme municipal de Vilanova de la Muga, prop de l’Estany que duu el mateix nom. Vilaüt apareix en documents escrits des del segle X amb el nom de Villa Acuti, sobretot en documents referents a les propietats que en aquell indret tenia el monestir de Sant Pere de Rodes. D’aquest nucli en destaquen les restes del seu castell i Cal Frai Llàtzer, un antic mas que conserva elements arquitectònics antics. 

Castell de Vilaüt

Situat al sud del nucli urbà de la població, al nord-est del veïnat de Vilaüt, en un paratge envoltat de conreus coneguts com a Camp del Castell. L‘itinerari del GR-92-0 passa pel davant de les restes del castell.

Es tracta dels vestigis d’una fortalesa. Queden restes dels murs perimetrals situats al nord i a l’est, i només uns trams als altres costats. Al sud-est hi ha restes d’una possible torre quadrada o rectangular i, a l’interior del recinte hi ha dos murs en angle recte, d’uns 5 metres d’alçada, que probablement siguin els vestigis d’una altra torre.

Alguns monticles coberts de terres i vegetació pressuposen l’existència d’altres restes arquitectòniques soterrades.

Cooperativa Agrícola

El bagatge de la Cooperativa de Pau i Roses, la tradició del treball i l’avantguarda de les seves instal.lacions permeten reflectir en l’oli i els vins tot l’esforç i il·lusió emprats en la seva eleboració i producció.

 

Església Romànica de Sant Martí

Al bell mig de la Plaça Major de Pau s’hi troba l’església parroquial de Sant Martí de Pau. Aquest és un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular. L’església presenta dues etapes constructives: l’absis i el sector oriental de la nau és del segle XI, mentre que la resta de la nau i la façana, a ponent, pertanyen al segle XII.

La diferenciació entre les dues etapes és ben visible donat el material emprat. És de pedres escalabornades a la part més antiga i de carreus perfectament escairats a la part del segle XII. En el frontis hi ha una portalada formada per cinc arquivoltes de mig punt en degradació, llindà i timpà llis. Té dues columnes per banda amb els seus capitells decorats tots ells amb motius diferents. El capitell extern de la banda de tramuntana és de tipus corinti estilitzat. A l’altre hi veiem tres grans testes de monstres devoradors en els angles superiors. A la banda de migdia un dels capitells presenta unes grans testes d’aparença humana als angles superiors i decoració vegetal molt simple a la resta.

L’altre capitell d’aquest costat té el relleu molt malmès. És de tema zoomòrfic. La columna que sosté aquest darrer capitell és obra de restauració moderna. Mentre que tota la façana, inclosa la portalada, és construïda de granit, els quatre capitells són tallats en pedra calcària.

La Creu Blanca

Es tracta d’una creu del segle XV. Es troba sobre un ferm pilar d’obra cilíndric. És tallada en pedra calcària de color gris clar i la seva alçada, en conjunt, supera els tres metres. És l’únic testimoni de creu monumental de l’antic territori del monestir de Sant Pere de Rodes que ha arribat sencera als nostres dies.