MANRESA
La ciutat de Manresa es troba situada al centre geogràfic de Catalunya a una alçada aproximada de 230m. sobre el nivell del mar. A la vora del riu Cardener i molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat, exerceix el paper de nucli d’una potent àrea urbana i demogràfica anomenada «Pla de Bages», integrada pels municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages i Santpedor.
La seva situació privilegiada, en la confluència de l’Eix del Llobregat (que comunica França amb Barcelona i el litoral català a través dels Pirineus) i l’Eix Transversal (que uneix les terres de ponent amb Girona i el litoral Nord, fa de Manresa una ciutat equidistant de qualsevol punt de Catalunya i, per tant, referent obligat de la Catalunya central.
Coneixeu la Seu?
La Seu està emplaçada a una altitud de 238 metres sobre el nivell del mar i a 40 metres del riu Cardener, i és la primera imatge que la ciutat regala al visitant que hi arriba pel cantó sud. A principis del segle XIV, el consell de la ciutat va decidir-ne la construcció en substitució de la petita església d’estil romànic. El 1322 es contracta l’arquitecte Berenguer de Montagut, i el 1328 es posa la primera pedra.
Es va començar a treballar per la part de l’absis amb les set capelles radials i els dos portals. Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va alçar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg període d’inactivitat en la fase més crítica del segle XV.
Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Martí d’Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa. En 1488, hom pot considerar acabada la part fonamental de la Seu; el 1529, el campanar; el 1657, la capella del Santíssim, vora la paret de ponent; i, ja en el segle XX (entre 1915 i 1934), es van fer les obres del portal principal de ponent.
Cal destacar que el portal romànic de Santa Maria dóna accés al claustre renaixentista del segle XVII, que pertany a l’actual basílica gòtica. Al bell mig, hi ha la capella dels Favets, d’estil neoclàssic (1803). A continuació es troben les dependències que descobreixen l’antic claustre romànic del segle XI. Es pot accedir a les restes arqueològiques que s’han anat trobant i visitar el conjunt de tombes medievals que es van descobrir sota la capella dels Favets.
D’altres emplaçaments històrics
A part dels monuments ignasians vinculats a la vida i obra de sant Ignasi de Loiola, de la basílica gòtica de la Seu o del parc de l’Agulla (objecte d’altres fullets d’aquesta col·lecció), una passejada pel centre de Manresa permet fer un apassionant recorregut per edificis d’èpoques més modernes, exemples d’estils arquitectònics que van des del barroc fins a l’art déco, passant pel Modernisme català de principis del segle XX.
Un altre dels símbols de la ciutat és el Pont Nou, que exemplifica l’ampli passat històric de Manresa.
La Festa de la Llum
La ciutat de Manresa celebra amb aquesta festa l’aniversari de la vinguda de la Misteriosa Llum a l’església del Carme. Segons la tradició, aquest mi-racle va passar un 21 de febrer de 1345 i va posar fi a un contenciós que pesava sobre la ciutat i que va permetre que es continuessin les obres de construcció de la Sèquia.
Trobant-se algunes persones a l’església del Carme, van veure damunt de l’altar o capella de la Santíssima Trinitat una flama o senyal blanc i resplendent semblant a una estrella que venia de la muntanya de Montserrat i que, sortint de l’esmentada capella, va pujar suaument fins a la volta de l’església.