Llívia
Destinació: Llívia
A 1223 metres sobre el nivell del mar, a la falda dels pics del Pirineu, seguint el curs del riu Segre, trobem la capital natural de la comarca de Cerdanya, Llívia.
El municipi està format per Llívia, Gorguja, Cereja, Gorguja petita (Mas Travis) i el Mas Jonquer. Arrel del tractat dels Pirineus, està envoltada de territori francès, motiu per el qual el territori del municipi s’estén fins boscos, llacs i pastures del Pic Carlit sumant una superfície total de 12, 84 quilòmetres quadrats.
El municipi està format per Llívia, Gorguja, Cereja, Gorguja petita (Mas Travis) i el Mas Jonquer. Arrel del tractat dels Pirineus, està envoltada de territori francès, motiu per el qual el territori del municipi s’estén fins boscos, llacs i pastures del Pic Carlit sumant una superfície total de 12, 84 quilòmetres quadrats.Unes quantes notes històriques
Inicialment es va anomenar KERRE ( serra o lloc rocós), d’aquest topònim deriva Kerretania, Ceretania, Cerdanya. Segles després els romans la van anomenar Iulia Lybica. Pels visigots va ser “Castrum libyae” i pels musulmans “Medinet-el-bab” ( Ciutat de la 
porta), Llívia es pot enorgullir, també, de ser el bressol de Catalunya, segons diverses fonts el comte Sunifred, pare de Guifré el Pilós, va viure i va governar des de Llívia.
porta), Llívia es pot enorgullir, també, de ser el bressol de Catalunya, segons diverses fonts el comte Sunifred, pare de Guifré el Pilós, va viure i va governar des de Llívia.L’any 1257 Jaume I, el Conqueridor, va concedir el dret de construir i habitar la falda del castell, amb la condició de no abandonar les cases de dalt del turó. Per la seva banda, la destrucció del castell data de l’any 1479. La Torre Bernat de So es construeix entre 1584 i 1585.
Ja a la segona meitat del segle XVI es van recollir els antics privilegis al Llibre Ferrat, al qual se li afegiren alguns textos dels segles XVI i XVII.
Ja a la segona meitat del segle XVI es van recollir els antics privilegis al Llibre Ferrat, al qual se li afegiren alguns textos dels segles XVI i XVII.
L’emperador Carles V d’Alemanya i I d’Espanya, l’any 1528 li va concedir el títol de Vila, possiblement el títol més remarcable per la història del municipi muntanyenc.
El Tractat dels Pirineus d’entre el 1659 i 1660 defineix una frontera en terres cerdanes i Llívia passa a ser un enclau ja que Miquel Salbà va al•legar que el tractat parlava de
villages o «pobles» i que Llívia no era altra cosa que una «Vila» i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.
villages o «pobles» i que Llívia no era altra cosa que una «Vila» i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.El Festival, un atractiu turístic
Un altre dels grans atractius turístics i culturals de la població és el seu FESTIVAL DE MÚSICA, que es manté viu des de 1982. Llívia ofereix les millors vetllades musicals de la Cerdanya, en un marc incomparable, L’església de Nostra Senyora dels Àngels.
El Museu de la farmàcia és i ha estat un dels grans reclams. La farmàcia de Llívia està documentada des de l’any 1594 i es considera la més antiga d’Europa.
A principis del segle XVII se’n va fer càrrec la família Esteva, saga que durant set generacions la va mantenir oberta, fins que l’any 1926 el darrer farmacèutic la va tancar.
L’any 1965 la Diputació de Girona la va adquirir amb el compromís de que es quedés a Llívia. En el Museu , s’hi localitza també una important col•lecció de material arqueològic que repassa la història de la Vila muntanyenca..