Les Valls d’Aguilar
Informació general
El terme comprèn el poble de Noves de Segre, cap de municipi i, a més, els pobles i llogarets d’Argestues, Berén, Bellpui, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, la Guàrdia d’Ares, Junyent, Miravall, Nyus, Taús i Trejuvell.
Les Valls d’Aguilar és un municipi tradicionalment ramader que ha combinat secularment el conreu de les zones més planeres del terme amb la cria i l’engreix de bestiar.
La principal via de comunicació entre els pobles del terme és la carretera local (LV-5133) que parteix de la C-14, a llevant de Noves de Segre, i ressegueix la vall del riu d’Aguilar i la capçalera del Riu Major fins a arribar als Castells. Pistes forestals asfaltades o de terra comuniquen la resta d’indrets del terme municipal amb la carretera principal.
Llocs d’interès
Sant Martí de Taús
És un edifici religiós d’una nau amb absis rodó. És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada reforçada per dos arcs doblers, i capçada per un absis semicircular. En el parament de l’arc presbiteral s’obren dos nínxols, un al costat nord i l’altre al sud. A l’exterior els murs són reforçats per potents contraforts atalussats. La porta adovellada del mur de migdia va ser convertida en finestra i substituïda per l’accés a ponent. La il·luminació del temple es fa per la finestra de doble esqueixada del centre de l’absis, una altra de similar al mur de migdia i una d’esqueixada simple a ponent. El campanar d’espadanya d’un sol ull s’alça a la façana de ponent. La coberta de pedra de llicorella irregular ha estat substituïda per pissarra nova uniforme.
L’església de la Mare de Déu de la Concepció de Miravall
És un temple d’una sola nau, coberta amb volta de canó, coronada a llevant per una testera plan, que tanca l’obertura d’un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera i considerablement més baix que la nau, motiu pel qual devia construir-se aquesta important testera, tapant l’obertura absidial, on s’obria una finestra actualment paredada. Prop de testera actual, en els murs nord i sud, s’obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb una volta de canó, de perfil semicircular, que presenten cadascuna, una finestra de doble esqueixada, orientades a llevant. Pel seu aspecte, sembla que aquestes capelles haurien de respondre a afegits tardans, però l’estructura de les finestres, idèntiques a la que s’obre al fons de l’absis, i sobretot, el fet que no s’observa cap discontinuïtat entre els paraments exteriors de les capelles i els de la nau, plantegen seriosos dubtes sobre el procés constructiu, i no pot descartar-se que l’edifici respongui a un únic procés constructiu, i no pot descartar-se que l’edifici respongui a un únic procés constructiu, almenys pel que respecta a la nau i les capelles.
Can Servòs
Masia de grans dimensions de planta irregular. Està formada per un cos rectangular, amb teulada a doble vessant, i un cos trapezoïdal annex amb la teulada a tres vessants. Els dos cossos són de la mateixa alçada i les dues teulades són seguides. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal té el portal d’arc de mig punt adovellat a la dreta i dues finestres amb llinda de fusta a l’esquerra; al primer pis hi ha un petit balcó al centre i una finestra a cada costat i, a les golfes, una petita finestra quadrada. En una altra façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt allargats a la planta baixa i altra galeria al primer pis amb arcs més amples i baranes de fusta. A les altres façanes hi ha molt poques obertures, totes elles són allindades i són de diverses mides: algunes són molt petites, altres són de mida mitjana i a també hi ha petits balcons.
Festes i tradicions
La festa major de Noves de Segre s’havia fet tradicionalment al principi d’octubre, però, s’ha canviat a l’última setmana de juliol. També té molta tradició el Carnestoltes, del qual s’han recuperat alguns dels seus actes més típics, com la recapta i la calderada.
Guàrdia d’Ares celebra la seva festa major el segon diumenge d’octubre.