L’Ampolla

372px-COA_of_l'Ampolla.svgL’AMPOLLA

Vila marinera per excel·lència, l’Ampolla és un excel·lent destí turístic tant per als mesos d’estiu com també durant l’hivern. El nom de l’Ampolla es deu a la forma de l’antiga desembocadura del riu Ebre, i de fet, tots els components del Delta participen dela fesomia de la nostra vila: la mar, la badia, l’aigua, la terra, les dunes… Un aiguabarreig d’essència mediterrània, que alterna el terreny pla d’al·luvió amb la costa escarpada, el fang amb les roques, les oliveres amb els arrossars, els marges amb les llacunes…

Les platges de l’Ampolla es caracteritzen per la seva variada configuració. El mosaic paisatgístic que ofereixen les platges de l’Ampolla és únic en el litoral català: des de les platges de sorra, d’aigües tranquil·les i poca profunditat -ideals per als infants-, fins a les platges de pedra petita o de sorra envoltades de penyasegats de tonalitats roginoses.

ampolla2Els orígens de la vila es remunten a l’època ibèrica. De fet, s’han trobat vestigis de l’època romana i pre-romana queconfirmen l’antiguitat de les arrels de la vila, com monedes, àmfores iantefixes (elements de fang cuit en forma de dona).

La història de l’Ampolla està estretament vinculada a la pesca i al trànsitmarítim. De fet, a mitjan segle XVI el Papa Adrià va embarcar-hi per dirigir-se a Roma. I ja al darrer terç del segle XIX, el progrés va començar a vertebrear el litoral espanyol i va acostar per tant l’Ampolla a les grans ciutats catalanes.
 
Un itinerari recomanat: els Jardins d’Oliveres
 
El recorregut proposat transcorre pels camps de l’interior de l’Ampolla passejant entre oliveres i garrofers. De tant en tant, i com si es tractés de la crosta d’un pa, les planes conreades s’obren tallades pels barrancs.
 
Quasi sempre adormits i secs, els barrancs són els testimonis de la violència ancestral dels aiguats mediterranis. Sense ocupar mai el seu llit, els pagesos, a base de suor i de pedres, han anat guanyant pam a pam la terra de les seves vores. I és que la passejada permet observar un paisatge obert i modelat per la interacció dels elements: les pedres arrossegades pels torrents han servit per aixecar casetes de pagès i per construir els marges que delimiten les finques o subjecten els vessants dels barrancs.
 
Descobrim les llacunes
 
54Les llacunes són un dels ecosistemes més característics del Delta de l’Ebre. Són basses litorals connectades directament amb el mar i envoltades d’arrossars. El cicle productiu de l’arròs condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra, la qual cosa té una inciència molt estreta amb la gran diversitat de vegetació, peixos i ocells que hi conviuen.

La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l’Ebre amb més riquesa i varietat d’ambients. Aquesta llacuna sembla ser el resultat d’una de les desembocadures més antigues de l’Ebre; en l’actualitat acull una important població nidificant d’aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.