La Vansa i Fórnols

La-Vansa-i-Fórnols
Escut_de_la_Vansa_i_Fórnols


La Vansa i Fórnols


Informació general

Els terrenys de vora el riu s’han convertit en regadiu i s’aprofiten tots els prats naturals. Es comencen a introduir els cultius biològics i d’herbes medicinals i aromàtiques. La major part de la superfície agrària és ocupada per terreny forestal i per pastures permanents.
La ramaderia ha esdevingut la principal font econòmica, sobretot amb la cria de bestiar oví i de conills, seguida pel boví i alguns caps de bestiar cabrum, porcí i equí.
L’eix de comunicació del terme és una carretera menor que entronca amb la C-14, de Lleida a Adrall, a l’indret de l’Hostal Nou, en ple congost de Tresponts. S’hi arriba també per la carretera LV-4008 que ve de la Seu per Fórnols i, encara, per les vies que per Tuixén van a Berga i a Sant Llorenç de Morunys.


Llocs d’interès

Sant Salvador d’Adraén
Església d’una sola nau, amb capçalera plana a llevant i coberta amb entramat de fusta a doble vessant amb teula industrial que substitueix l’antic llosat de pedra rogenca del país. A l’interior hi ha un fals sostre recobert de guix. El terra de la nau és de lloses planes. La capella presenta dues obertures: al mur occidental hi ha la porta d’accés que és de mig punt i al presbiteri s’obre un finestró quadrangular.
A l’exterior veiem dues fases constructives ben diferenciades. A la meitat del mur meridional el parament està rebaixat i hi ha un gruixut contrafort. A l’interior aquest contrafort es correspon amb un arc faixó que divideix la nau en dos trams. A les cantonades de la part més antiga de l’església, per sota del morter de calç s’intueixen carreus ben tallats mentre que en la zona més recent els paraments són de reble. El parament de carreus fa pensar en un possible origen baix medieval. A la façana de migdia hi ha una llosa amb la data 1908, que no se sap a què correspon.

Sant Julià dels Garrics
Sant_Juli__dels_GarricsL’església de Sant Julià dels Garrics presenta una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple arc prebiterial. El sostre de la nau mostra clarament dues fases diferenciades de construcció. El terç de llevant és cobert amb volta de canó de perfil circular mentre que la resta de la nau té una coberta en volta de canó de perfil apuntat. A la façana de ponent s’hi obre la porta en arc de mig punt adovellat ornamentat amb una senzilla motllura formant un guardapols. Entre la porta i el campanar d’espadanya de dos ulls, es situa un ull de bou que sembla correspondre a una reforma relativament recent de l’edifici. La presència de restes del que aparenta ser l’antic teulat de l’edifici sembla indicar que la part superior de la façana fou elevada, en un moment que es desconeix, per a col·locar-hi l’espadanya.
L’absis també presenta l’ornamentació seriada de lesenes i dobles arcuacions que en aquest cas, a diferència de la façana sud en que arrenquen d’un sòcol elevat, s’aixequen des d’un sòcol molt baix. Tot i que la factura de l’obra d’ornamentació de l’absis és més acurada que a la façana sud, aquesta és incompleta, ja que el sector nord de l’absis ha desaparegut. A la tercera sèrie d’arcuacions, que és la central, s’obre una finestra de doble esqueixada amb l’esplandit exagerat que pren una forma pràcticament circular. La coberta és en lloseta sobreposada.


Festes i tradicions

El primer diumenge d’agost Sorribes realitza la seva festa major.
Sisquer celebra la seva festa major el segon diumenge d’agost.
El tercer diumenge de juny Ossera celebra la seva festa major
Els Garrics celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre.
Aquestes festes es poden allargar depenent de les programacions de les festes.