La Vall d’en Bas

La-Vall-den-Bas
Escut_Vall_den_Bas


La Vall d’en Bas


Informació general

Les activitats agràries constitueixen la base econòmica tradicional del municipi. Tenen importància els conreus de secà (blat, blat de moro), i les pastures permanents de farratge.
La indústria es localitza principalment al voltant de la carretera de Vic, entre Sant Esteve i els Hostalets d’en Bas. Destaca el sector tèxtil i el de l’alimentació.
El sector de serveis ha anat augmentant el seu pes dins l’economia local. El comerç és representat per petits establiments, d’oferta diversificada.


Llocs d’interès

El Mallol
Vall_den_Bas_MallolÉs la capital històrica del municipi. És un conjunt declarat bé cultural d’interès nacional.
El nucli del Mallol està situat en els vessants d’un turó, de 507m d’altitud, que se situa a l’esquena del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, a la Vall d’en Bas. A la part alta del turó trobem les ruïnes de l’antic castell del Mallol. Presideix el nucli l’església de Sant Bartomeu, bastida al segle XVIII en el mateix emplaçament que ocupava l’antiga capella medieval de Sant Just. A banda de l’església, destaquen la presó o Casa del Veguer i la Casa del Notari.
El recinte del nucli històric ressegueix, en part, el traçat de la muralla exterior, de la qual es conserva algun llenç i part del portal d’accés. Es manté el traçat original dels carrers i la tipologia edificatòria dels segles XIII a XVIII, amb els seus elements característics: balcons protegits per barbacanes de fusta, emmarcaments de carreus i llindes, voltes de canó i sostres de fusta a l’interior, escales de pedra a la planta baixa i de fusta als altres pisos. Predomina el ple sobre el buit a les façanes, que tradicionalment eren arrebossades amb morter de calç.
Les característiques constructives de les edificacions són les de l’arquitectura popular, amb materials propis del lloc: pedra, calç, fusta i ceràmica. Les llindes que es conserven a diferents cases estan datades el 1609, 1623 i el 1700. En el conjunt i el seu entorn destaquen les pallisses o cabanyes, construccions auxiliars que tenen especial rellevància en aquest àmbit geogràfic.

Sant Pere de Falgars
És un edifici molt transformat que conserva l’estructura original: una sola nau, absis semicircular i campanar de torre. La part superior del temple sembla refeta. A la part baixa de l’absis es conserva la decoració de lesenes que es devia completar amb un fris d’arcuacions. La nau va ser ampliada amb capelles laterals i el campanar, que originalment estava separat de l’església, va quedar integrat. El campanar presenta finestres quadrades que no semblen originals i per sota d’aquestes hi ha un fris de quatre arcuacions llombardes. El parament està format per petits carreus allargassats, escairats senzillament en filades uniformes i irregulars travades amb morter. L’església està situada a l’altiplà del Cabrerès, sota el castell de Sant Miquel de Castelló.

Els Hostalets d’en Bas
El poble dels Hostalets d’en Bas es troba a l’esquerra del riu Fluvià, aigua amunt del poble de Sant Esteve d’en Bas, antic cap del municipi al qual pertanyia. Dels seus orígens resta l’antic hostal de Can Llonga. La disposició dels dos carrers que formen el poble -el carrer de Vic i el carrer de Teixeda-, que conflueixen a l’església de Santa Maria, respon a la funció inicial que tingué com a lloc d’hostalatge nascut a la vora d’un camí.
Les seves cases, de planta baixa, un o dos pisos i golfes, presenten una tipologia molt unitària, amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i un ràfec de força volada, que protegeix les balconades de fusta característiques. El material de construcció predominant és la pedra tot just desbastada en els murs, i ben escairada i buixardada en els muntants i les llindes, tot i que aquestes poden ser també de fusta.
A moltes llindes de les cases es repeteixen dates del segle XVIII (1716, 1719, 1727, 1735), tot i que n’hi ha d’anteriors (1660). La restauració soferta pels Hostalets d’en Bas d’ençà de la declaració com a Conjunt Històrico-Artístic ha restat autenticitat a la seva fesomia agrària i pagesa.


Festes i tradicions

La població celebra la festa major a l’agost; en destaca l’escenificació del ball de sant Isidre, que representa la vida i els miracles del sant.