La Sentiu de Sió
Informació general
El municipi comprèn el poble de la Sentiu de Sió, que n’és el cap, la caseria de Sant Jordi de Muller, la de Bensa i les urbanitzacions de Sant Miquel i el Tossal de les Forques. Passa pel cap de municipi una carretera local procedent d’Agramunt i que enllaça, a ponent del poble, amb la C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre que circula pel nord del terme. Una altra carretera local, que creua la C-13 entre Balaguer i Tremp, uneix la Sentiu amb la capital comarcal. Diversos trencalls d’aquestes vies permeten arribar a diferents indrets del municipi.
L’economia del municipi es basa en les activitats agràries. Les terres de conreu es reparteixen entre el secà i el regadiu, tot i que aquest darrer ocupa major extensió. La part meridional del terme és regada per la Sèquia Primera del canal d’Urgell, i el sector septentrional per la Sèquia Gran. Els conreus més importants són els cereals (ordi, blat de moro, blat), l’alfals, la fruita dolça (pomeres, pereres) i les hortalisses. La ramaderia es dedica sobretot a la cria d’aviram i bestiar porcí, tot i que també es pot esmentar el boví i l’oví
Llocs d’interès
Castell de la Sentiu
El castell de la Sentiu estava ubicat al cim del turó que domina la població. Al seu voltant s’estenia la vila closa, que ocupava l’àrea entre els actuals carrers de l’Obaga, al nord, i de la Solana, al sud. Del castell i d’aquest recinte emmurallat en queden alguns vestigis visibles en els murs l’església parroquial de Sant Miquel i al carrer de l’Obaga, sense perjudici que en el subsòl i en les mitgeres dels habitatges actuals hi puguin existir altres restes.
Del castell és visible un pany de mur a la part baixa de la façana nord de l’església de Sant Miquel. Es tracta d’un mur d’aparell de carreus escairats no gaire regulars, lligats amb abundant morter de calç i en el qual es conserven tres finestres rectangulars, fetes pel procediment de deixar espai entre els carreus, dues d’elles a una alçada més baixa i la tercera en una posició superior. Aquest mur, que no es coneix a quina part de la fortificació podria correspondre, fou aprofitat a finals del segle XVIII per bastir-hi la nova església parroquial, que havia de substituir l’antiga, romànica, ubicada dins l’àmbit del castell i en mal estat de conservació, segons informa el cadastre de 1716.
Al nord de la plataforma on s’alça l’església, al cantó nord del carrer de l’Obaga, es conserva part d’una de les portes d’entrada a la vila closa. Es tracta de dues torres semicirculars, d’uns tres metres de radi, amb uns quatre metres de separació entre elles i fetes amb aparell de carreuons desbastats de forma aproximadament rectangular, disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. En el mateix carrer de l’Obaga, uns 40 metres a l’oest d’aquest portal hi ha, al cantó sud del carrer, l’anomenat portell. Consisteix en una arcada de mig punt de dovelles que comunica amb una obertura al carrer de l’Església, també de mig punt i de dovelles però actualment arrebossada. A l’espai interior entre aquestes dues arcades, d’uns set metres de longitud, s’obren dues portes d’arc de mig punt que donen accés als actuals habitatges. Aquest espai es troba cobert amb un embigat de fusta i es considera que originalment devia ser un pas entre la ciutadella del castell i la vila closa pròpiament.
Festes i tradicions
Se celebra la festa major per Sant Miquel (29 de setembre). Al maig se celebra la festa del Roser.