Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila termal situada a la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona. El municipi s’ubica entre els massissos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny, al peu de la muntanya del Farell (805 m) i a la vall de la Riera de Caldes, que travessa el municipi de nord a sud.

Caldes és una zona de fractures i plegaments que tenen com a conseqüència l’aflorament d’aigües termals, que brollen a més de 74ºC, una de les més elevades d’Europa.

Gràcies a aquest recurs natural, el municipi gaudeix d’una condició privilegiada que ha influït molt en el seu desenvolupament urbanístic i en el seu llegat històric, tradicional i cultural. Els orígens romans han deixat nombroses petjades que configuren el nostre patrimoni històric, com la tradició balneària, les Termes Romanes i l’ordenació del nucli antic de la vila.

El termalisme ofereix els principals atractius de Caldes de Montbui, però també se sumen altres: la flora i la fauna de l’entorn, els equipaments esportius, els centres dedicats a la cultura, el moviment comercial, les festes i les tradicions.

Una mica d’història

L’organització del territori en villae existeix des del s. II aC. Les villae eren construccions al camp amb una doble vessant: residència senyorial i centre de producció agrícola i ramadera. La producció de vi , destinat a l’exportació, va ser la principal activitat econòmica de les villae de Caldes durant el primer segle de l’Imperi Romà. El vi era transportat en àmfores que es feien en forns situats en el terme de les villae.

Del segle X daten els primers documents que fan referència a la Caldes medieval. Durant el segle XI, Caldes és un nucli urbà considerable, amb una important població dispersa pels voltants en petits masos.

L’any 1102 es documenta l’existència d’una muralla que envoltava la vila i que s’anirà reformant fins la gran modificació del segle XIV. Durant el segle XIII es construeix el pont i ja existeixen els principals carrers que han perdurat fins als nostres dies (Forn, Sant Pere, Carrer del Pont, Santa Susanna, …). Serà en aquesta centúria quan es considera el call jueu de Caldes com un dels més prestigiosos de Catalunya .

En el segle XIII la vila frueix d’una important primacia econòmica compartida per l’agricultura, la indústria i el comerç . L’agricultura es basava en el cultiu de cereals, la vinya, les olives i la collita del roldó. Entre les activitats industrials cal destacar l’elaboració de l’oli, el treball del cànem, la blanqueria, la calcineria i el tèxtil.

Un dels elements principals per comerciar eren els teixits, especialment el drap vermell.

Al segle XIV es continua amb l’activitat agrícola industrial i comercial iniciada en l’anterior centúria. En aquest moment el rei Pere III estableix a Caldes el Usos i Costums de Barcelona, es construeix l’antic Hospital i es reconstrueix i amplia el traçat de la muralla. Caldes esdevé la capital de la Vegueria del Vallès i es converteix en la seu més estable del veguer amb la residència del notari de la vegueria i nombroses escrivanies i procuradories…

L’any 1445 Alfons V el Magnànim proclama Caldes Braç, membre i carrer de Barcelona, que suposa per als calderins els avantatges socials i econòmics de ser considerats barcelonins.

Al llarg del segle XVI Caldes continua creixent fins arribar a la crisi de la guerra dels segadors i la gran desfeta del 1714. És en aquesta data, en plena guerra de successió – com a represàlia per la derrota d’una companyia de dragons del rei Felip duta a terme pels calderins-, que l’exèrcit entra a Caldes i la saqueja . Cap a la fi del 1700, Caldes es començarà a recuperar econòmicament, coincidint amb una revifalla a tot el país. La vila també es veurà afectada per la guerra del francès i, el 1848, per les guerrilles carlistes.
Amb l’aparició dels primers balnearis esdevé una revifalla del municipi. La vila, a principis del segle XIX, torna a ser una estació termal important amb una oferta de 7 balnearis .

El 1880 s’inaugura el ferrocarril Mollet – Caldes . En aquest moment Caldes té 7 balnearis i dos Hospitals, cosa que suposa que unes 10.000 persones passin anualment pel municipi .

El 1899, coincidint amb la davallada del sector dels balnearis, el ferrocarril es veu seriosament afectat. Serà a partir del 1905, igràcies a les llambordes , que el ferrocarril ressorgirà ampliant el nombre de vagons. El tren deixarà de funcionar definitivament l’any 1932.

Durant el primer terç del segle XIX, l’extracció i el posterior treball de la pedra granítica dona feina a la meitat dels homes calderins. La qualitat de granit i l’existència del ferrocarril faciliten el ràpid desenvolupament industrial de la vila. Les llambordes es venen fonamentalment a Barcelona , encara que també són emprades per a pavimentar altres ciutats catalanes i aragoneses.

Què veure a Caldes

La Font del Lleó

La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s’han conservat al llarg del temps.
La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l’actual monument d’aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.
Durant gairebé cinc-cents anys, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Les Termes Romanes

La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana. L’edifici que es contempla a la Plaça de la Font del Lleó, és només una petita part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Aquest complex s’estenia, com a mínim, per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l’actual plaça de la Font del Lleó. A dia d’avui ja s’han localitzat quinze àmbits d’aquest conjunt termal romà.

La Torre Roja

El gruix de les estructures respon a un poblat ibèric, la fase més important del qual es desenvolupa els dos últims segles abans del canvi d’era. Durant l’alta l’edat mitjana s’ocupa l’espai en forma de necròpolis potser lligada a l’ermita de Sant Miquel de l’Arn situada a escassos centenars de metres del jaciment. El nom de l’indret prové d’una torre de guaita circular construïda al punt més meridional del jaciment a finals de la baixa edat mitjana i al color vermellós de la terra de la zona.

Thermalia

L’edifici que acull el Museu Thermalia, fou, des de l’època medieval i fins als anys 70, l’Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.

Durant els anys 80 l’edifici va ser completament rehabilitat mantenint de l’Antic Hospital, la façana, les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.

Safareig de La Portaleda

Safareig d’aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L’aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui dia es buida i es neteja diàriament i s’omple de nou durant la nit. Encara s’utilitza i l’accés és lliure els matins de dilluns a dissabte.

Safareig de La Canaleta

El safareig es va construir l’any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l’any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d’intepretació de l’aigua termal.

El Pont Romànic

Pont que formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d’amplada diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que enllacen amb els marges de la riera. L’arc més gran és el que salva el pas de l’aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha una obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega. La calçada era de doble pendent, del tipus d’esquena d’ase, amb el punt més alt situat sobre l’eix de l’arc més gran.

Sant Sebastià de Montmajor

És un nucli petit de població situat a 12 km de Caldes de Montbui, a la vessant nord del Farell, encerclat per muntanyes. La vall de Sant Sebastià conserva tot l’encant de la naturalesa, encara s’hi pot trobar aquella sensació de solitud i de pau. En aquest paratge trobem la bellíssima església romànica del segle XI perfectament conservada. A l’interior, podem admirar-hi les pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat fetes entre 1945 i 1950 i un Sant Sebastià de fusta pintada de l’artista Sebastià Badia.

Torre de la Presó

L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.

Ermita del Remei

Construïda al segle XVI, fou engrandida a principis del segle passat. Guarda la imatge de la verge del Remei, venerada de molt antic a Caldes.

Església de Santa Maria

L’edifici es començà a construir en el segle XVI, entre els anys 1589 – 1590. El 1622 fou obert al públic, malgrat que no fou acabat completament fins a l’any 1714.

Molí de l’Esclop

Molí situat al camí dels Calciners al peu de la vila, tocant la muralla medieval que es va aprofitar per fer de límit de la bassa. Entre els anys 1341 i 1564 s’anomena molí del Peu de la Torre; del 1551 al 1631, molí de la Vila i des del 1730, com que el moliner també era escloper, molí de l’Esclop, nom que ha perdurat fins a l’actualitat. El molí era una edificació de 105 m2, de 4 plantes, adossada a la casa del moliner, que va moldre fins a principis de segle XX.

Muralla medieval

Les restes de la muralla medieval estan documentades al núm. 41 del carrer de Vic i al núm. 2 del carrer d’Escanyacans. Es corresponen amb l’antic cinturó de la muralla que va protegir la vila de Caldes de Montbui. L’estructura va quedar amagada en ser aprofitada com a paret de l’edifici, la qual cosa ha permès la conservació fins al dia d’avui de 8 metres de llargada i 6 metres d’alçada de muralla, així també com una espitllera. Per la banda del carrer Major, a l’alçada de l’aparcament, també s’hi pot apreciar part de la muralla medieval amb una bestorre que forma part d’un habitatge actual.

Museu Delger

Durant la primera meitat del segle XX Mossèn Joaquim Delger i Bueno va anar col·leccionant objectes quotidians i artístics, amb la intenció de recrear a la casa dels seus avantpassats, l’ambient burgès d’una família catalana. L’any 1959 va cedir la casa pairal totalment restaurada a l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
La visita permet contemplar, de la mà d’una guia, diverses estances de la planta baixa, destacant el menjador i la cuina, i de la primera planta, de caire més privat amb els dormitoris i la biblioteca.
D’entre els autors més remarcables podem trobar per les diferents estances de la casa, destaquen Joaquim Mir, Meifrèn, Modest Urgell, Lola Anglada o Junceda.

Farmàcia Codina

Farmàcia calderina els orígens de la qual es remunten a l’any 1810, any en que Salvador Broquetas compra un local al carrer del Forn, per ubicar-hi els seus estudis farmacèutics i obrir-hi una farmàcia. Vàries generacions Broquetas regenten el negoci, fins que al 1911 comença la nissaga Codina, família que farà fer una nova farmàcia de caire modernista i que encara avui dia, es fa càrrec del negoci.