Revetlles de Sant Joan
9 hores de fogueres, petards, música, festa i tantes històries com habitants té Catalunya.
Així és la Nit de Sant Joan: curta, intensa, espectacular i d'una joventut que va més enllà de l'edat.
No hi ha millor manera d'acomiadar el 23 de juny i donar la benvinguda al 24 que pintant el cel de mil colors, omplint les places de foc i acompanyar els bons moments amb la millor música com a banda sonora. Una vetllada perfecta en què s'acomiada la primavera i es dóna la benvinguda a l'estiu, l'estació de les vacances, la platja i les Festes Majors.
Cadascun dels seus atractius confeccionen una nit màgica. De purificació, per alguns. D'esplai i desconnexió, per a molts altres. Tothom reunit amb el mateix propòsit: viure una nit inoblidable acompanyats de gent important, sigui un grup d'amics o la família.
Les fogueres
La Revetlla de Sant Joan, també coneguda com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una tradició que no té gaire definits els seus orígens. Però sí que té un símbol ben clar: el foc. De fet, la primera menció per escrit que es té d'aquesta celebració és una normativa que l'Ajuntament de Barcelona va implantar l'any 1780 per prohibir que es fessin fogueres dins les muralles.
Són imaginables les raons lògiques d'aquesta mesura, que deixa en evidència que en aquella època ja s'havia popularitzat la Revetlla de Sant Joan. El més popular, no obstant, era trobar fogueres a les masies. Se n'encenien concretament quatre, una a cada cantonada de l'edifici, per a protegir-se de tota mena de mals.
Les fogueres més destacades són les Falles del Pirineu, que se celebren sobretot a Andorra, al Pallars, l'Alta Robagorça i l'Aran. La tradició consisteix a cremar diverses falles durant dues setmanes en poblacions com Boí, Caós, el Pont de Suert i Vilaller, a part de les Falles d'Isil. Més enllà de Catalunya, també són conegudes les fogueres d'Alacant, que són la festa major local.
Focs artificials
Però no només es mostra el foc en flames. La pirotècnia també pren molt de protagonisme. L'ús de pòlvora, de fet, és habitual des del segle XII. I s'ha mantingut fins l'actualitat, convertint els petards i els castells de focs artificials en un dels atractius més importants de la festa.
